L'autobús deixava Potosí en un trajecte de descens de 3h que deixava l'alta muntanya per terrenys de pastura i agricultura, encara marcats per muntanyes i valls. Entremig de nombrosos turons apareixia finalment la dispersada ciutat de Sucre, on ràpidament ja s'intuïen edificis amb bastanta més classe que fins ara. Res a veure però amb la visió sorprenent del centre que rebíem després de deixar les motxilles al molt recomenable B&B Casa Verde. Sucre és sens dubte la ciutat més bonica de Bolívia, amb les seves cases d'estil republicá de color blanc, que junt amb les palmeres presents a les places recorda més aviat a una capital caribenya costanera (tot i que seguim a 2.700m). El sol atemperat i l'excel.lent menú de diumenge al pati interior de l'Hotel Posada ens donaven un pausa de luxe en un viatge que ja arribava a la vintena de dies. Diumenge tarda implicava una ciutat adormida i amb quasi tot tancat, així que gaudíem de l'arquitectura d'edificis i esglésies del centre, visitàvem el parc central (on sí hi havia molta vida) i acabàvem al vespre fent una cervesa des dels jardins del Cafe Mirador de la Plaza Azures amb panoràmiques a la ciutat.
Dilluns després d'un bon esmorzar, visitàvem el Musef (museu etnològic i folklòric), amb una excel.lent col.lecció de màscares que representen la diversitat ètnica del país, i una petita expisició sibre els Uru Chipayas, una de les minories ètniques que com el reducte gal (són tot just unes 3.000 persones) han sobreviscut i conservat llengua i cultura tot i les pressions milenàries d'aymares i espanyols. Després agafàvem el microbus 4 per visitar el Parque Cretácico, la major col.lecció mundial de trepitjades de dinosaures descobertes per casualitat en una fàbrica cementera. La visita guiada (12h i 13h) permet entendre millor sense sobrecost respecte l'entrada (30 Bs) unes petjades que es poden veure de lluny sense pagar. Unes reproduccions a escala de vàries espècies de dinosaure et porten una mica a Jurassic Park sense patir.
Un plat de Chorizo (especialitat local) ens tornava a la vida abans d'una tarda de plena integració local. Primer assistint a la olaça principal a l'acte d'homenatge de dos soldats repatriats morts en la guerra de 1880!!! Amb presència de l'Evo Morales, tot l'exèrcit i els nens de totes les escoles (obligats a fer bulto). I després anant al cine a veure l'inauguració del XI Festival de Cinema dels Drets Humans, amb la peli peruana Tempestad en los Andes sobre la història de Sendero Luminoso.
Dimarts pel matí podíem visitar finalment la Casa de la Libertad (ja sense els fèretres del dia anterior), una interessant visita guiada (15 Bs) per veure on es va proclamar la independència del país el 1.825 i conèixer els personatges principals clau per aquest succés. Després finalment aconseguia provar les famoses Salteñas (una espècie d'empanades que només es venen fins al migdia), abans de fer una última volta i dinar pel centre, relax al pati interior del hostel i diririgir-nos a la terminal de bus per agafar un llarguíssim bus nocturn cap a Santa Cruz de la Sierra.
0 comentaris:
Deixa el teu comentari