Lima, capital de Perú i probablement injustament valorada per la majoria de turistes, que o la obvien completament o en parlen malament. Possiblement Lima és ideal per acabar més que per començar el viatge. Metròpolis amb més de 8 milions d'habitants, la garúa (boira quasi perpètua entre març i octubre) la converteix en més grisa del què seria. I és que quantes capitals poden pressir d'una badia amb platges que no te les acabes (com Barcelona s'han adonat que és un valor incalculable i estan treballant amb tot el front marítim no decent)? I quantes estan construïdes sobre uns penyasegats que delimiten les zones de platja? Les panoràmiques són sens dubte úniques... Després òbviament gran part de la ciutat té poc interés pel turista, però el seu centre històric no està gens malament, el turístic i barri alt de Miraflores ofereix un entorn segur per passejar dia i nit, i cultura i gastronomia ofereixen un atractiu addicional per almenys passar-hi un dia. Nosaltres n'hi vam passar dos interrumpurs: el primer marcat pel cansanci venint de Bolívia, el segon ja definitiu tornant de Huacachina i l'accident, la qual cosa no ens va permetre gaudir tot el què volíem. Vam poder però visitar museus gratuïts, veure arquitectura colonial al centre i gaudir de menjar criollo a la Panchita (del famós chef Gastón), chifa (fusió cuina peruano-xinesa) a Madame Tusan i els excel.lents entrepans de El Enano, una espècie de Frankfurt Pedralbes a l'aire lliure a Miraflores.
0 comentaris:
Deixa el teu comentari