Igual que a Peru la recollida es produia en retard, però a les 9h ja estàvem de camí en un minibús ple de bicis de muntanya cap a la "carretera de la mort" o world most dangerous road. Sortint per la barriades de muntanya (com un Carmel a lo bèstia) ens acabàvem plantant ràpidament a la Cumbre, a 4.700m. D'allà iniciàvem un primer descens per carretera enmig de la boira i a la part final pluja. Al poble d'Unduavi tornàvem a pujar en bus fins a Chuspipata, on ara sí començava la famosa "carretera". L'antiga carretera que unia La Paz amb Coroico és actualment una pista plena de pedres i revolts amb un precipici de milers de metres al costat esquerre de baixada (que a més és pel què has d'anar). En algun trams la carretera és tan estreta que costa imaginar que abans hi poguessin circular autobusos, però bé, per algun motiu va rebre aquest títol honorífic. Per sort actualment a part de bicis només hi circulen uns pocs vehicles locals (amb els quals cal vigilar).
Desgraciadament no vam agafar el millor dia: vam començar amb una boira que impedia veure el precipici que en tot cas s'endevinava. Uns quants quilòmetres després la boira deixava pas a un espectacular paisatge de selva muntanyosa i ara sí l'imponent precipici era ben present. Llàstima que la boira va donar pas també a una pluja que ens deixava calats i feia encara més dura una baixada de per sí exigent.
En tot cas a pocs lloc del món es pot fer una baixada des d'alta muntanya (4.700m a la Cumbre) fins a zona de selva (1.200m a Yolosa). Una baixada emocionant per amants de mountain bike.
A l'arribar ens esperava una ecological house a la selva però desgraciadament no podíem gaudir de la piscina, segur un gran premi en dies assolellats. De totes maneres vam poder fer un dinar/sopar abans de fer un pesat retorn de 3h amb minibus per la carretera nova, o carretera no de la mort, sino de les panes (en poc més de 80km vaig veure'n 15). L'arribada a La Paz, aquest cop de nit i per tant amb tots els llums que il.luminen la vall i les faldes de la muntanya tornava a ser espectacular. Finalment a les 22h ens deixaven a l'hotel, cansats després d'un llarg i esgotador dia i amb la samarreta de supervivents de la carretera de la mort.
Notes sobre l'agència: vam anar amb Prodownhill (c/Sagarnaga 363) per 450 Bs. En general el servei bé, les bicis frenen i eren bones, però ja bastant fetes pols. Alguns del grup van tenir problemes amb les bicis i la resposta podria haver estat millor.
0 comentaris:
Deixa el teu comentari