16 d’agost 2015

Potosí

Si ens pensàvem que els 3 dies de reggaeton a Uyuni havien estat prou tortura, les 4h de bus fins a Potosí amb música boliviana de flauta i cançons iguals ens van portar a punt del suicidi. Per sort el paisatge del trajecte era espectacular, fins a arribar a la ciutat que rivalitza amb El Alto (si no la consideres com a La Paz) com a ciutat més alta del món (amb més de 100.000 hab) amb els seus 4.090m. De totes maneres la rivalitat de Potosí és actualment amb el govern d'Evo Morales, contra qui van fer una aturada de 27 dies que va paralitzar la regió i hauria fet perillar la nostra arribada només una setmana i poc abans (90 turistes van quedar atrapats 15 dies durant les protestes). El motiu: tot i que la decadent mina de Potosí segueix sent una important font exportadora per Bolivia les inversions aquí són nul.les, i les promeses d'Evo després de la vaga de 2010 han quedat amb paper mullat. Això ens explicava el taxista, qui estava segur que aviat tornarien les protestes ja que no es va aconseguir res, però l'esperat cabildo probablement no tindria lloc ja que els pobles de la provincia sí donen suport al govern.
Amb aquest ambient arribàvem a l'històrica ciutat de Potosí, font de gran part de les riqueses de l'imperi espanyol gràcies a les mines de plata del Cerro Rico que s'imposa sobre la ciutat (8 milions de morts durant quasi 4 segles). El gran dilema que teníem era si fer cas a molts turistes que havíem trobat i fer la típica visita a les mines, on encara avui es treballa en condicions deplorables. Èticament se'ns feia complicat fer turisme i enriquir a certes agències en base a les penúries laborals dels miners. Per intentar valorar-ho vam anar a Greengo Tours, ja que l'amo Julio Zambrana és conegut activista pels drets dels miners. El seu discurs (molt anti-Evo també) de 45min no ens va però convèncer, tot i que si algú ho vol fer, recomano que ho faci amb ell o amb Big Deal Tours, agència formada per miners i ex-miners, i que li poden donar un toc més "humà" a la visita. 
Descartada la visita, Potosí ofereix molts més atractius. La mateixa tarda visitàvem la Casa de la Moneda i donàvem una volta pel seu magnífic centre amb arquitectura colonial, abans de fer un bin sopar com feia dies.
Al matí següent, un bus ens portava fins al Cerro per copsar breument l'ambient, i un altre bus ens portava fins al mercat de Chuquimia, des d'on surten busos cap a Tarapaya (30 min, 5 Bs). Allà, al Ojo del Inca, ens treuem l'espina de les Hot Springs que no vam fer a Uyuni. Un espectacular llac verd a l'antic crater d'un volcà amb l'aifua a 30 graus. Des de la carretera cal caminar uns 15 min. A la tornada cal esperar que passi un bus lliure (en el meu cas lliure era anar a una banqueta enganxada al parabrises i d'esquenes a ell). 
Ja de tornada a Potosí, feiem un almuerzo (menú del dia tradicional), abans de patejar tot el centre que ens faltava, trobar-nos una rua de celebració amb música i ball (però sense que ningú tallés el trànsit) i acabèssim la tarda ha més de relax amb un tè a la Plaza 10 de Noviembre i jocs de cartes a l'hostal Carlos V (que per cert té el millor mirador de la ciutat). Probablement no teníem un dia tan tranquil des del d'aclimatació a Cusco, però a aquestes alçades s'agraeix. Demà cap a Sucre.


0 comentaris: