27 de maig 2006

Breu història del saber (Charles van Doren)

Com diu la ressenya de la contraportada aquest llibre és ideal per a la gent com jo (i suposo que molta gent, o desgraciadament potser no tanta) que li agradaria adquirir coneixements generals i no tenen el temps suficient per dedicar-se exclusivament a l'estudi de la cultura. De fet, si fos professor d'història a l'Institut crec que treballaria amb aquest llibre com a base en comptes dels conyassos que teníem nosaltres. 575 pàgines escrites, sense gràfics ni dibuixos, però que resumeixen perfectament i de forma molt amena l'evolució del coneixement humà des dels temps més antics fins a l'actualitat. Coneixement expressat en les diverses corrents del saber humà: filosofia, art, música, literatura, ciència, religió, economia... És una obra global que posa ènfasi en l'evolució que ha anat tenint el coneixement i explica molt bé les causes de les situacions en cada època històrica, creant a més molts paral.lelismes històrics que inviten a la reflexió. En molts casos et dóna una visió dels fets curiosa i original, que evita simplicitats històriques com dir que l'Edat Mitjana va ser només una època fosca i de retrocés a tots nivells.
A diferència de la història que fèiem nosaltres, no es tracta de memoritzar tot el que es va descobrir al paleolític, ni saber-se la llista de reis visigots, sino descubrir com vivia la gent de cada època, quins coneixements tenien, quins van desenvolupar i analitzar la vida dels personatges més cèlebres de la època i les seves obres.
Al final l'autor fa certes previsions dels propers 100 anys, les quals són molt interessants en tant que són fetes per un estudiós que ha analitzat tota l'evolució del saber humà. De totes maneres, aquí no entra molt en detall ni decideix arriscar massa, però si que planteja qüestions interessants que ens trobarem segur en un futur no gaire llunyà. Qüestions podríem dir filosòfico-morals, que demostren que l'aniquilació de la filosofia que s'està produïnt en la societat actual (i sobretot a Espanya) no té sentit, doncs és un camp que segueix sent necessari per més que ens haguem decidit centrar i confiar exclusivament en la ciència.
En fi, un llibre que crec és molt recomenable llegir i fins i tot tenir, ja que també pot servir com a distreta obra de consulta a través de l'índex final de temàtiques, fets i personatges.

3 comentaris:

xerop ha dit...

Mmm... llibre que m'apunto a la llista de la compra, jejeje. Per cert, t'haig de tornar el de Hawking per què ja he comprovat que no me'l puc llegir a l'autobus. Quan tingui més estones lliures aquest estiu ja te'l demanaré :P

Per cert, has vist la peli Quiz show?

sukkus ha dit...

Doncs no, l'has vista? Ja sé perquè m'ho dius, ara he entrat al imdb. Vaja, encara resultarà que serà famós l'autor, jo la veritat que no el coneixia.

Sobre Historia del tiempo, a veure, a mi no em corre cap mena de pressa. El Txes i el Pau també el volien llegir (Pau, te voy a pedir ya Ciudad permutación), així que no sé parla amb ells, perquè si potser estan ocupats amb altres llibres no els hi va d'aquí.

TT ha dit...

que no es lo mismo, pero he encontrado en mi disco duro Historia del tiempo. Os lo cuelgo y si os interesa lo leéis.