Formula 1 al Circuit de Catalunya

Avui he complert una dels somnis que tenia per complir en aquesta vida, que era anar un dia a veure un Gran Premi de F1. Fins ara el màxim que havia fet era anar a veure els típics entrenaments de pretemporada al febrer, que són gratuïts, coincidien amb les vacances de la uni entre semestres i permetien escoltar el soroll impressionant dels motors d'aquestes bestials criatures creades per l'home.
Però clar la F1 és molt més que aquest soroll i velocitat dels cotxes i divendres després del pal explicat ja en el meu post de la ràbia, vaig rebre la bona notícia de l'amic Markitus per aixecar-me la moral. Això és el bo de tenir amics, que quan més ho necessites, responen a la teva necessitat i el millor d'aquest cas és que l'oferiment va ser espontani sense saber encara la decepció que duia a sobre.
Total, que finalment avui hem anat 7 amics cap allà a veure el Gran Circ. Molta gent, marea blava de fans del gran odiat, un bon lloc a tribuna a l'ombra (en aquest cas m'he estrenat a "lo pijo", sense saber el patiment del sol, la calor i l'herba) i després de la prèvia de la Porsche Cup (que van increïblement lents en comparació però almenys s'avancen) ha començat la carrera. Tensió inicial perquè la gent no entèn que dret i sentat veu el mateix, però finalment la raó (o més aviat el cansanci) s'ha imposat i s'ha pogut gaudir del Gran Premi amb més comoditat. Tal i com sempre m'havia imaginat un ha d'anar allà per veure l'ambient i el soroll de 22 cotxes corrent a la vegada, però per seguir la cursa en sí, o t'ajudes de la pantalla amb imatges de televisió o et perds i et dediques a contemplar com els cotxes passen una i altra vegada la mateixa part del circuit. Suposo que abans devia ser millor, aquells temps on Senna, Prost, Mansell tenien disputes importants, però a la F1 actual desgraciadament això ha passat a la història i tot es decideix a boxes. Després d'unes quantes voltes sentin el 100% del soroll, finalment un acaba agraïnt uns cascs o taps per les orelles, que per sort avui duia com a bon novell. En fi, una bona experiència amenitzada després per unes birres i uns riures al tren. Llàstima només que hagi guanyat el capullo de l'Alonso.