Happiness (1998)

L'altre dia vam veure a casa l'Aitor aquesta pel.lícula, una de les tragicomèdies més sorpresives i inquietants que he vist en els últims temps. Crec que cap dels què estàvem allà, ens esperàvem el què vam veure, però tots vam acabar reconeixent que ens havia inquietantment agradat. Inquietant perquè amb un humor molt negre i visceral, la pel.lícula aconsegueix fer-te riure sobre coses que no tenen absoluta gràcia, sobre la debilitat diria que patològica dels personatges. Pel.lícula que malgrat el títol és absolutament devastadora i amb una realitat massa real i gens agradable. Perquè els personatges que allà apareixen estan en la nostra societat, i la soledat i desesperació que se'ns reflexa en més o menys grau un la pot haver viscut en algun moment de la seva vida, essent la frontera que porti a algú a la malaltia patològica dels protagonistes potser no tan llunyana del què la majoria pensem.
Cinema independent de qualitat, dirigida pel probablement poc conegut per la majoria Todd Solondz però interpretada (entre d'altres) pels ara més coneguts Seymour Hoffman (Truman Capote) i Lara Flynn Boyle, és una pel.lícula que amb el nexe de les històries de tres germanes amb problemes familiars/sexuals agradarà a qui no l'espanti el visualitzar la cruesa de la vida en la nostra societat.