Zona libre

Si algú per algun casual hagués d'anar a veure aquesta pel.lícula, en primer lloc li recomano que es prengui uns quants cafès o red bulls, en especial si es va a alguna sessió nocturna o després de dinar. Si no, és molt probable que les parpelles caiguin sobre els ulls per l'efecte del ritme lent, els diàlegs absurds, avorrits, repetitius, les imatges excessivament llargues... a menys que un decideixi sotmetre's a tortures visuals com a la Naranja mecànica. Road trip israelià de dues dones que es dirigeixen a la zona lliure de Jordània per recuperar els diners de la primera a un servidor li costa trobar el sentit de la pel.lícula, cosa que no tindria gran importància si almenys fos entretinguda. Però el guió brilla per l'absència d'acció o de diàlegs interessants (o són absurds sense gràcia, o repetitius sense dir res fins a posar dels nervis o quan expliquen coses interessants sobre la història de la zona són més avorrides que un professor d'història que no canviés de to en tota la classe). L'únic enginy és quan la protagonista explica la història del marit que després de fer moltes feines, s'adona que l'únic que hi ha segur a Israel és la guerra, per la qual cosa decideix fer fortuna blindant cotxes. Ni el veure a una irregular Natali Portman en una producció independent, ni a una Carmen Maura que apareix tan poc que està només per incrementar cartellera ni a la premiada a Cannes Hana Laszlo afegeixen interés a aquesta obra dirigida pel prolífic director isralià Amos Gitai. Qualsevol activitat que decidiu fer serà millor elecció que entrar a veure-la.