Els sopars de Nadal alemanys

Aquestes dues últimes setmanes han estat força plenes de sopars, que si sopars de Nadal d'Audi, que si sopar de treballadors extrangers, que si despedides de residents... No avorriré explicants els detalls de cadascun d'ells i em limitaré només als dos oficials d'Audi.
El primer era del departament més o menys del que estem treballant amb el projecte AU416, és a dir, els què ens veiem més o menys cada dia. Aquest va estar molt bé, vam quedar en un club esportiu del qual és soci el nostre coordinador, vam fer unes partides de Kegel (bitlles amb boles petites) i després vam sopar veient el Barça-Werder (també molt interessant, ja que tots els alemanys anaven amb el Bremen, allà les rivalitats no arriben a tant com Barça i Madrid aquí).
Però d'aquesta trobada destacar algunes coses bones dels alemanys. I és que la foto que veieu són el què serà a partir d'ara el nostre jefe (el Jochen, el pare Noel) i el nostre coordinador (elMarcus, l'angel), després de donar uns regals pagats per ells al Bernardo (esquerre, resident més antic de tots, ja 3 anys aquí) i als meus dos predecessors, com a comiat (el Jose, el del mig, del què he agafat una meitat del què duia, i el Jose Luis, el predecessor original). Realment aquesta gent sap separar molt bé el què és la feina i el què és després, i no fan cap paper seriós només pel fet de ser jefes. No m'imagino a cap jefe de SEAT ni Gestamp fent això. Realment era una quedada d'amics.
Per altra banda, després va venir el sopar oficial de departament, on hi ha gent del AU416 i gent d'altres projectes d'Audi, organitzat pel què fins ara era el nostre jefe (un home ja a punt de retirar-se). Llavors es va passar a l'altre extrem alemany, el de l'oficialitat i formalitat. Els seatons vestint d'esport i tots ells amb traje, corbata, les dones amb vestits de gala. El fins ara jefe nostre va fotre entremig del sopar un discurs que a Espanya li hauran caigut tomàquets com a mínim. Mitja hora ni més ni menys resumint l'any en l'aspecte laboral, avorrint als què ja sabem massa de què parla, i als acompanyants que no podien entendre la meitat del què deia (perquè a sobre utilitzava el llenguatge tècnic). Entre plats també hi va haver actuacions: el Marcus, teatrero com sempre, va explicar comptes de nadal, en rigurós bayerisch, així que poc vam entendre però semblaven divertits. I la nota final, el Thomas, un company de departament, que amb la dona es vam posar a tocar el trombó de vares i un altre instrument de vent a duo. El Jose i jo ens havíem de mossegar els llavis per no petar-nos de riure, però la gent per suposat allò s'ho mirava molt seriosament.
El contrast de les dues alemanyes, la horriblement formal i la extremadament informal entre gent que ja hi ha confiança, per més esgraons socio-laborals que els separin.