Gabrielle

Gabrielle és una pel.lícula desconcertant, d'aquestes que un surt del cinema i no sap descriure molt bé si el regust de boca és dolç, agredolç o amarg.
Ambientada en el Paris de finals del segle XIX, la pel.lícula és un combat de guerra psicològica entre Jean i Gabrielle, ambdós magníficament interpretats per Pascal Greggory i Isabelle Huppert. La història es basa en la novel.la "El retorn" de Joseph Conrad i es centra en la crisi matrimonial succeïda al cap de deu anys d'una relació, que amb el temps s'ha anat refredant, però que per a ell és plenament satisfactòria, ja que el sol fet de posseir-la és suficient (en paraules del propi protagonista, "com l'amor que sent un coleccionista quan aconsegueix la seva peça més preuada").
Un dia ell torna a casa i troba una nota en què ella l'ha deixat, però al cap de poques hores ella decideix tornar i això el desconcerta sobre manera. Començaran llargs diàlegs entre els protagonistes, en una lluita de poder i possessió inherents al matrimoni.
El problema potser de la pel.lícula és l'estil excessivament teatral de la història, que permet el lluïment dels actors però pot provocar cert avorriment en diverses etapes a l'espectador. El director (Patrice Chéreau) intenta combatre-ho servint-se d'eines pròpies del setè art, amb una sort diversa. Així si els canvis de blanc i negre a color, els jocs d'il.luminació i la narració en off d'ell sobre els seus pensaments poden ser trucs encertats, hi d'altres argúcies que no quadren gens amb l'estil de la pel.lícula: la música alta i tensa, quasi de pel.lícula de suspens, o els flaixos de frases en pantalla propis del cinema mut.