Bodensee - Rheinfall - Zürich 18/08/07

Aprofitant la visita de l'Adri, motivat per conduir i visitar moltes coses, visitant ell ja Baviera durant tota la setmana que es va quedar, podíem establir pels dos caps de setmana plans més ambiciosos. Va costar trobar objectius on cap dels dos haguessim estat però finalment es va aconseguir.
El primer un lloc d'Alemanya que tenia moltes ganes de conèixer des dels temps d'Aachen, acompanyat d'una primera incursió a Suïssa, país que em faltava en el meu currículum de viatges particular. Com l'agost està sent una miqueta més tranquil de l'habitual es podia plantejat sortir ja divendres migdia, recollir-lo a l'aeroport i d'allà sortir directament sense passar per Audi.
Dit i fet, primer objectiu, el Bodensee, més conegut entre nosaltres com llac Constança. Arribada i nit a Lindau, probablement la ciutat més coneguda i turística de la banda Alemanya. Malgrat haver-se extès amb el pas dels anys, la zona remarcable segueix essent només el centre, situat en una petita illa dins el llac, a la qual s'accedeix dins el pont. Típica ciutat alemanya, amb carrers potser més estrets de l'habitual i una petita zona portuària. Maca per visitar, la nit no és especialment destacable, doncs la majoria dels visitants presenten un perfil més familiar que de jove amb ganes de festa. Idesl però per llevar-se aviat al dia següent i seguir ruta.
Aquesta seguia per tot un seguit de poblacions alemanyes, que seguien mantenint un perfil de ciutat tranquila, malgrat ésser la platja del sud d'Alemanya. Friedrichshafen, ciutat més moderna, coneguda per ser la de l'inventor del Zeppelin i amb un bonic passeig lacustre. Meersburg, potser el poble amb un conjunt més bonic, i que amb les seves pendents pronunciades i arquitectura teutona sembla una barreja curiosa de poble marítim i muntanyenc; la població és coneguda també pels seus vins que vam decidir per tant catar. L'última parada va ser Überlingen, amb el passeig al costat de l'inmens llac novament com element principal. A partir d'aquí tota visita del llac hauria d'acabar rodejant-lo cap a l'altra costa i visitant Konstanz, la ciutat més gran, i des d'on es pot accedir a una illa amb plantes tropicals, Mainau.
Aquests dos últims indrets però quedaran per una futura visita, doncs el temps apremiava i tocava passar cap a Suïssa. Allà començàvem visitant les Rheinfall (cascades del Rin), les més grans d'Europa. Naturalment havent vist ja les del Niagara i les d'Iguazu, aquestes semblen de joguina, però com a un servidor li encanta l'aigua, especialment en aquest mitjà on mostra la seva potència, m'ho vaig passar molt bé amb el típic vaixell que et mulla acostant-se a elles. Finalment acabàvem el dia a Zürich, la capital d'aquest país multicultural, banquer i paradís fiscal en el centre d'Europa. El vespre el vam passar fent una primera ronda per la zona cèntrica on hi havia restaurants i bars, adonant-nos ben aviat que Alemanya és especialment barata i Suïssa especialment cara, per la qual cosa de no vigilar tots els francs canviats no ens durarien ni per passar la nit. Per sort no va caler gaire alcohol per disfrutar una nit, on no va ser possible que ni al restaurant, ni a cap dels dos bars visitats, ningú ens pogués aconsellar una disco que no fos de house o hip-hop, estils clarament predominants. Rebuscant entre el setmanal d'oci de la ciutat vam decidir-nos (i encertar) pel Purpur, una disco de música dance-disco dels 80s i 90s, amb gent bastant benestant però sense arribar a un ambient pijo incòmode. Grans percentatges de públic femení, bona música i amb la casualitat de trobar-me a la Claudia, una noia de l'AEGEE d'Aachen, amb qui ens vem estar mirant mutuament una bona estona pensant, a aquest/aquesta el/la conec d'alguna cosa. Anava amb un grup d'amigues de diferents llocs d'Alemanya, que havien estudiat a Aachen i que visitaven a una amiga que vivia allà. Més curiositats de la vida, la feina l'ha portada a viure a Munich, cada cop hi ha més gent coneguda per allà.
Festa però al matí següent, llevar-se d'hora, és el què tenen els albergs... Així que cansats i adormits va tocar visitar el llac, el centre històric complet, partit per un dels seus rius, l'universitat... Ja camí de tornada vam fer una parada tècnica per dinar a Sankt Gallen, ciutat que val la pena parar si ve de camí, amb un centre força bonic.
Cap de setmana complet, que es va allargar per les retecions de tornada, però que satisfan a un de l'estada aquí.

Fotos