El ESC

Probablement arribarà el dia en què els cotxes podran conduir sols o controlar qualsevol acció del conductor per corregir els seus errors. Radars que controlen la distància i presència de vehicles o obstacles davant per avançar una frenada que eviti una col.lisió o sistemes de manteniment de carril es comencen a incorporar (i per tant a provar) en els primers vehicles. Fins al seu perfeccionament, és el moment de la generalització del ESC (Electronic Stability Control) en qualsevol tipus de vehicle, en un procès semblant al què ha portat a què avui en dia sigui quasi impossible concebre un cotxe sense ABS.

El ESC de fet culmina l’evolució que va tenir l’origen en l’antibloqueig de frens i la presència d’aquest és necessària per a la incorporació del control d’estabilitat. El ESC és sens dubte el progrés més important viscut en el món de l’automòbil en el camp de la seguretat activa (la què intenta evitar l’accident en contraposició amb la passiva que en minimitza les conseqüències).

El funcionament del ESC és senzill d’entendre, però fins a l’arribada massiva de l’electrònica a l’automoció no va ser possible la seva concepció. El primer pas com en tot sistema d’aquest tipus és tenir sensors que controlin els paràmetres necessaris:

- Sensors de velocitat en cada roda (determina la velocitat de gir de cada roda).

- Acceleròmetre (mesura els moviments laterals del cotxe)

- Giròscop de guinyada (mesura el gir en z del cotxe – o gir d’aquest vist des de dalt)

De la informació d’aquest sensors es pot deduir l’estat del cotxe, si aquest no està girant, si ho està fent en excés o si està patinant en comptes de girar (i els més moderns fins i tot detecten quan una roda perd contacte amb el terra).

Els nous sistemes també incorporen nous sensors que donen la informació sobre les intencions del conductor:

- Sensor d’angle de virat (estima de fins on gira el conductor el volant)

- Sensor de frenat (informa de la pressió que exercim sobre el pedal del fre)

Tota aquesta informació arriba al controlador d’estabilitat, un ordenador que processa la informació i dóna instruccions per intentar corregir la trajectòria errònia mitjançant:

- L’actuació sobre els frens (una bomba hidràulica envia líquid de frens a la vàlvules que controlen el frenat de cada roda).

- El controlador del motor (limita el parell motor per reduir l’impuls cap endavant).

- El controlador de la columna de direcció (en els sistemes més moderns actua sobre el gir de les rodes independentment del volant).

Veiem ara un exemple pràctic, un cotxe que agafa una corva a esquerres amb excès de velocitat. En funció del vehicle i l’actuació del conductor es poden produir dos fenòmens:

- Subviratge: el conductor vol girar però les rodes davanteres patinen cap endavant i per tant el cotxe no gira suficient (perill de sortida de la calçada). L’actuació controlada sobre el fre de la roda trasera esquerra introdueix un parell de gir que fa girar el vehicle i redueix la força lateral sobre el pneumàtic.

- Sobreviratge: el cotxe gira en excès i el darrere del cotxe cueteja (perill de trompo i fins i tot volta de campana). Un lleuger frenat sobre la roda davantera dreta corregeix l’excés de gir i redueix la força lateral.

Naturalment el sistema no pot superar les lleis de la física, per la qual cosa no és excusa per córrer més del què es faria sense ell. El ESC pot evitar molts accidents on s’ha calculat malament el grau de tancament d’una corba i s’entra lleugerament passat, però no salvarà un conductor suicida.

Conegut amb diversos noms segons el fabricant (ESP, VDC, DSC, IVD, Stabilitrak), el ESC compleix ja 12 anys. D’instal.lar-se en tots els vehicles es convertiria en el segon sistema que salvaria més vides, superant als airbags però quedant encara per darrere dels incombustibles cinturons de seguretat, la no utilització dels quals segueix estant present en la meitat dels accidents mortals en el nostre país.