Rothenburg 11-08-07

Realment un descobreix l'apretada agenda de caps de setmana que té quan s'adona que ja fa vuit mesos des de l'última vegada que em trobava amb l'Iris, l'amiga de Hochdorf (prop de Stuttgart) qui vaig conèixer per Internet quan estava a Aachen perquè volia practicar el català que havia estudiat en un curs.
El dia començava plujós a Ingolstadt però davant la visita pròxima de l'Adri no quedaven gaires alternatives, així que ens dirigíem ambdós cap a Craislheim, punt de trobada en plena regió dels Franken per fer una mica de turisme alemany. L'anada la feia per carretera, descobrint que més enllà de Eichstätt hi ha muntanyes i llacs interessants formant part del parc natural de l'Altmühtal. Els llacs aquí són les nostres platges, així que tots rebosen de gent i activitats en quant surt el sol. El viatge això sí es fa interminable, i és que quan un deixa les ràpides Autobahn, qualsevol altra carretera és un suplici de poble rere poble. Finalment però vam arribar puntuals i ja amb un cotxe ens vam dirigir cap a Rothenburg ob der Tauber, una ciutat alemanya molt turística (plena de japos i espanyols per variar) de la què m'havien parlar diversos residents. Amb un estil medieval però tot reconstruït la ciutat és certament maca, sense que això no impliqui que sigui molt semblant a d'altres ciutats alemanyes per l'estil, el problema de les reconstruccions en la mateixa època en països debastats per una guerra. Com a curiositat específica Rothenburg té moltes botigues (i especialment una) on comprar qualsevol producte imaginable relacionat amb el nadal, un Weihnachtsmarkt-ciutat per tot l'any. La ciutat es pot rodejar completa des de les muralles que l'envolten i des de l'ajuntament es pot pujar a la torre que permetrà veure tot l'enclavament des de les alçades... això sí amb una mica de paciència i ganes de pujar per unes escales realment estretes.
En ben dinat un típic menjar bavarès vam posar rumb a Dinkelsbühl, una altra ciutat que forma part de la ruta romàntica de ciutats medievals. Més petita que l'anterior, essent també maca per qui no ha estat mai a Alemanya, no deixa de ser més del mateix per qui ja ha visitat mig país. Això no va treure un cafè agradable en l'únic moment que va mig sortir el sol i un passeig pel parc exterior a la muralla a la ciutat.
Temps de dcespedir-nos fins la pròxima i tornar cadascú cap a casa. En el meu cas ja per autopista i passant encara per Berching en mig d'un dels diluvis universals que cauen regularment per aquí. Allà lògicament no vaig poder visitar res però estava invitat pel Franz, el company de departament, per fer un ressopó i unes copetes de vi. De les persones més bavareses que conec vaig poder conèixer la seva família, a l'hora que desfogant-nos rajant del treball i descobrint noves coses. Com que els Franken són els bavaresos del nord, amb qui els Bayern del sud tenen rivalitat degut a la diferent religió (els Franken ja són evangelistes com la majoria d'Alemanya) i accent del seu bayrisch. Perquè llavors diguin de nosaltres...

Fotos Rothenburg