Los Simpson

Després de 18 anys en les pantalles televisives, The Simpsons, probablement una de les sèries més famoses arreu del món, dona el pas al món del cinema. Llargament esperada els guionistes justifiquen l'espera en voler crear una pel.lícula amb entitat, no sencillament fer un producte perquè es té l'oportunitat de fer-la. La cada cop més forta competència dels dibuixos en la petita pantalla també deu haver estat un motiu per rellançar una sèrie de culte en el seu hàbitat natural.
Malgrat els dubtes que pugui generar l'haver de pagar per veure una obra televisiva en gran pantalla (genialment ironitzat en l'inici de la pel.lícula), el cert és que les intencions dels guionistes s'han plasmat en l'obra. Els Simpsons és una pel.lícula amb un guió sòlid, una història que guia els 87 minuts amb un Homer que porta a Springfield a la vora de la catàstrofe i els intents de la familia posteriors per salvar-la, posant cert èmfasi en les dificultats de les relacions familiars (especialment Homer amb Marge i Bart).
Per tant no es tracta, com un podria pensar, de 3 capítols televisius enllaçats per obtenir la durada d'un film. El què sens dubte és una virtut, es converteix en propi defecte en tant que l'obra es centra potser en excés en aquesta trama: segur que molts fans de la història trobaran a faltar la participació més activa de personatges "secundaris" i la introducció de més gags hilarants en subtrames apartades de la missió de la familia Simpson. També es troba a faltar potser més humor del sarcàstic, subtil, aquell que juntament amb l'humor simple de les accions de Homer i Bart, ha estat clau en l'èxit de la sèrie.
De totes maneres, que un no malinterpreti aquest ànalisi crític del què podia haver estat una obra brillant i es queda en obra decent: els Simpsons és una pel.lícula molt entretinguda, que aconseguirà el riure de l'espectador en molts moments, amb algunes sorpreses divertides i que agradarà a quasi tots els públics (fans o no de la sèrie i de diferents edats doncs hi ha gags per tothom).