Cuba: el viatge (... i III)

Trinidad, ciutat on et rep una multitud en l'estació del Viazul per oferir-te una casa, probablement la ciutat més fàcil per trobar allotjament. El meu al final va resultar ser ben a prop de la Marianne, l'Alex i la Silvia, el trio austríac amb qui em tornava a retrobar. Havent arribat per la tarda i estant elles a la platja vaig decidir visitar la ciutat, no molt gran i potser sense cap gran monument destacat, però molt agradable. Trinidad és una ciutat d'estil colonial que malgrat les condicions actuals segueix conservant força de la riquesa que va arribar a tenir, fruit de les abundants explotacions de canya de sucre del Valle de los Ingenios que l'envolta. El centre neuràlgic és al voltant de la Plaza Mayor, on es troben l'església i nombroses cases-museus històriques. Allà em vaig trobar el Yomeini, un profe d'anglès que com tothom s'ha de buscar uns diners extres i que em va portar a un paladar (restaurant cubà) amagat on vaig menjar una llagosta enorme per un preu irrisori. Amb el jinetero vam fer bones migues, tots els dies quan passava ens saludàvem, xerràvem una estona i em va explicar moltes coses del país. L'altre gran guia de la ciutat va ser l'Oscar, fill de la família on vivien elles, i amb qui vam sortir tots junts la primera nit. Primer, Casa de la Música, font de molts músics cubans, a l'aire lliure en unes escales prop de la Plaça i on es concentra tot el turisme de la ciutat. Les consumicions no són especialment barat però és el lloc on començar la nit. I després, pujant fins a l'ermita (on ja havia estat per la tarda per veure la ciutat des de les alçades) per un camí sense llum que no promet molt, un es troba amb una discoteca dins d'una cova natural. El lloc és increïble, barat (3 cuc entrada amb consumició), fan espectacles humorístics i de ball, i combina música cubana amb dance-techno comercial internacional, la qual cosa s'agraeix pels que estan saturats d'escoltar sempre son i salsa.
Passada una nit divertida volia tenir un segon dia de platja pura. La platja a Trinidad està a uns 15 km, és molt segura i està força bé. Només que escoltant després l'excursió que van fer elles a les cascades doncs em va entrar el dubte de si vaig prendre la decisió correcte. Sobretot quan el dia següent m'esperava un altre dia de sol, mar i platja, aquest però molt més especial, repetint una experiència que ja em va encantar quan vaig anar a Austràlia: el viatge en catamarà i el snorkel. Aquest cop l'objectiu era Cayo Blanco, una petita illa prop de les platges de Trinidad, on unes iguanes domesticades i crancs de mar esperen el teu menjar. Completament deshabitada, l'única edificació és una cubana on es disposa de barra lliure i t'ofereixen un suculent dinar de menjar crioll. Abans sessió de snorkel en la barrera de corall (lamentablement bastant destrossada per l'huracà de fa dos anys, però per sort amb una bona flota de peixos diversos) i després sessió de platja, on vaig conèixer la Joanne i la Sarah, amb qui acabaria compartint les últimes hores en el retorn a la Habana.
Ja de tornada l'anècdota del viatge, el meu treball com a mediador internacional i traductor alemany-castellà per treure a les amigues d'Innsbruck d'un bon embolic amb la PNR (Policia Nacional Revolucionaria). Fet que em va valer un bon sopar al Paladar Sol y Son (molt recomanable, però turístic, amb la qual cosa s'ha d'anar d'hora per trobar taula) en el que seria el meu comiat d'elles. Després una mica de música amb les angleses i una parella holandesa a la Casa de la Trova i la Casa de la música. Al dia següent sessió interminable de taxi amb una parella danesa passant via Varadero (que vaig veure almenys de passada, un Benidorm ple de ressorts exclusivament per turistes) abans d'arribar novament a la Habana.

Fotos Trinidad