Eurobàsquet (i per fi arriben els quarts...)

Després de quasi dos setmanes de competició quasi intrascendent, demà per fi arribaran els quarts de final, el moment de la veritat, on cap errada és permesa ja per l'equip que vulgui ser campió. Com sol passar desgraciadament amb aquest esport, la part bona durarà a penes quatre dies d'intenses emocions, havent-se d'empassar un tota una llarga fase classificatòria d'aquestes que quasi tothom passa, com si en el fons servís d'escalfament per als bons que ja sap tothom que estaran aquí.
I això a pesar de què no es pot dir que tot hagi estat d'una lògica aplastant. La primera fase començava amb uns quants ensurts i sorpreses. En el grup A Rússia demostrava arribar en bona forma i acabava primera de grup davant d'una dubitativa Grècia i la sorprenent Israel que deixava fora a una novament decepcionant Sèrbia. Després de guanyar tot aquest any en categories inferiors, els sènior tornaven a demostrar que el relleu generacional encara no ha arribat per tornar a aspirar a grans coses. Estrany va ser el grup B d'Espanya: la principal favorita quedava segona al perdre contra els croats, que havien començat perdent davant d'una sorprenent Letònia, equip que havia posat a més contra les cordes als espanyols... i que acabava perdent increïblement contra Portugal, cedint-els-hi la classificació. Més lògics van ser la resta. En el grup C, Lituània demostrant que pot ser una de les principals rivals, una Txèquia eliminada, no sense donar un gran ensurt en la jornada inaugural a l'Alemanya de Nowitzki, que es recuperava apallissant a una Turquia decebedora. I en el D una Eslovènia molt en forma superava a la física França de Parker, a una Itàlia per sota de l'esperat i quedava fora lògicament Polònia.
6 jornades per fer fora els 4 pitjors equips i anem a una segona ronda on els 4 grups es fusionen en 2 i segueixen puntuant acumulant els resultats de primera ronda... 6 jornades més per eliminar a 4 equips més: sense comentaris! En el grup E aquests han estat lògicament les sorpreses de la primera fase: Israel i Portugal, equip que pot estar orgullosíssim de la seva decena posició. En el F la decebedora Turquia (sisena en el passat Mundial sense estrelles NBA i dotzena en l'Europeu on tornaven Turkoglu & Co.) i Itàlia, equip que ha perdut avui contra Alemanya en el què eren uns vuitens de final avançats. Els veterans ja estan en la recta final i la nova generació encara no està preparada, però probablement en la següent competició tindran bastant més a dir.
I arribem per fi a demà, moment en què tenim els dos primers quarts:

19:00h: Rússia-França: partit interessant entre dos equips amb trajectòries similars al llarg de la competició i dirigits per dos NBA. El polivalent Kirilenko contra el cervell de França i MVP de la final de la NBA Tony Parker. Els dos porten un excel.lent Eurobàsquet i de la capacitat de frenar a l'estrella rival probablement sortirà el resultat final. Kirilenko haurà de fer front al físic de la formació francesa, però la Rússia més americanitzada de la història està demostrant un bon nivell com equip. Més dependent de la seva estrella veig a França, que sense Parker no semblen tenir una direcció de joc massa clara, malgrat que individualitats no els hi falta i sense ell van apallisar a Turquia a l'última jornada. De totes maneres Parker ha mostrat un nivell superior als events passats. Pronòstic incert però aposto per França.

21:30h: Espanya-Alemanya: aquí sí que el pronòstic és clar. Malgrat que els teutons van impedir l'accés en la final de l'últim Eurobasket, molt ha plogut des de llavors. Espanya és campiona del món, té un equipàs conjuntat i ho està demostrant fins ara. Alemanya cada dia és més Nowitzki, doncs molts dels seus escuders s'estan fent grans i els joves no estan responent excessivament. Per mi ja és una sorpresa que estiguin aquí i el pronòstic és clar: pallissa d'escàndol si els secundaris no responen una mica o victòria clara si aquests tenen un dia mitjanament decent i Espanya no apreta amb defensa asfixiant. I és que Nowitzki sol en aquest Eurobasket no està mostrant ser suficient: sí, molts punts, però amb percentatges bastant baixos.