La veritat he de confessar que al començament, quan els meus amics van convertir aquest bar en el lloc de trobada habitual, no ho acabava d'entendre ni m'agradava massa. El descobriment va ser poc després de què jo iniciés la meva estada a Ingolstadt i, per una banda significava que quan tornava no anava a cap dels bars que jo coneixia i tenia bon record (ja sabem la distància també magnifica els records), i per l'altra no acabava de trobar la gràcia a un bar que no quedava a prop de ningú, que estava allunyat de les discos on solem anar i que semblava ser un bar irlandès més, amb poques possibilitats de lligar, i amb unes braves això sí molt bones. Sí, tenia un 2x1 de 12 a 1, però els preus bases fora d'aquest horari eren normals, ni cars ni barats (pinta 3 €, cubates 6 €...).
Mica en mica, a força d'anar visitant el local en els diferents viatges llampec de cap de setmana i, especialment tenint les dues setmanes de juliol per anar-hi més assíduament (el bicing hi ha ajudat), he entès i aplaudit el bon ull dels meus colegues. El Galway és un bar especial a Barcelona, un pub irlandès on hi ha un públic regular i fidel de la ciutat de Barcelona, així que no es respira ambient guiri. Els cambrers regulars (Sergio y Jorge) ben aviat s'encarreguen de què el client els hi agafi confiança, podent parlar amb ells si ets el primer en arribar de la colla. Aquesta confiança es transmet també amb detalls que pocs llocs ofereixen a la clientela de la nostra edat, com poden ser rondes de xupitos d'alcohol de qualitat. Aquest és un altre dels punts forts: no només trobes cerveses nacionals o d'importació diferents i tot tipus de licors, sinó que aquests són de qualitat, no com la tendència al garrafón (de més o menys qualitat) que s'estila lamentablement per la nostra ciutat.
En fi, un lloc agradable on es pot anar després de la feina, on es pot quedar per fer una cervesa amb algú, o iniciar una festa de cap de setmana entre cubates i dards. Recomenable sense possibilitat de quedar malament.
Més informació a la web del bar.
16 de setembre 2007
Galway
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
tens raó. Jo crec que més que el preu, que no deu ser molt diferent a altres pubs irlandesos, és lo còmode que et sents si arribes el primer. I els detalls dels cambrers, que no només ens donen xupitos quan marxem, sinó que et donen patates i fruits secs per picar sempre que ho demanes. Llastima que entre les clientes habituals als caps de setmana no hi hagi cap hetero, pq sino aquest bar seria genial. Tot i que el prefereixo entre setmana, amb els 5 o 6 clients de sempre i les nostres partides de dards.
Tiuuu, no ho expliquis joder, que vindrà molta penya! jajaja
Els caps de setmana és una mica massa ple de fum. Ja els hi he dit més d'una vegada que posin un ventilador o algo...
No sé, per mi el Jorge i el Sergio són uns coleguilles més que vas a veure de tant en tant (un cop per setmana jaja) i que et tracten millor que en cap altre bar que hagi estat.
Respecte els preus...a mi em semblen més que bons. Penseu que estan molt a prop d'altres bars dels carrers Balmes i Aribau.
I les lesbianes...com diu el Xavi, "las pobres estan confundidas. Dejadmelas a mi..."
jajaja
gran bar!
si a tots els bars et tractessin igual, no ahuria tant botellon al carrer ni tanta hostia.
Deixa el teu comentari