I la gran final: Espanya-Rússia

I ha arribat el gran moment, la gran final que enfrontarà als en teoria dos millors equips de la competició: l'amfitrió, actual campió del món i gran favorit, el combinat espanyol, contra una Rússia que ha fet un campionat molt seriós i intel.ligent, tornant a l'èlit després de molts anys d'absència. Present contra passat. El pronòstic sobre paper és clar, més quan fa uns dies ja es van enfrontar i Espanya va guanyar còmodament (69-81) i mostrant la seva superioritat. La sensació és que la veritable final ja la vam veure ahir, però el bàsquet és sempre un esport imprevisible i les sorpreses històriques són innumerables.
Espanya ve de guanyar a Grècia, una Grècia que per fi va demostrar el seu veritable potencial i ens va deleitar amb un partit de tú a tú contra l'equip nacional. La final esperada de l'any passat i amb Espanya al complet. Desgraciadament només vaig poder veure la segona part (DSF va considerar que tenia molt més interés retransmetre en diferit els entrenaments de F1 que havia fet en directe ja una altra cadena, que veure una primera part entre els actuals campions d'Europa i del món, lamentable). Però quina segona part!! Emoció, alternances en el marcador, tensió, decisions arbitrals polèmiques i sobretot qualitat basquetbolística del més alt nivell: Spannioulis, Vasilopoulos, Gasol, Calderón i Navarro van protagonitzar accions que haurien de ser capaces d'enganxar a qualsevol persona no afeccionada a aquest esport. Finalment la major solidesa espanyola, guiada pel suport del públic, van acabar per fer decantar el partit pel bàndol
local.
Per altra banda, Rússia i Lituània jugaven una segona semifinal estranya, que potser hauria sigut menys sorprenent en cas d'haver transcorregut en la primera. Els russos van començar molt forts, frenant a un Jasikevicius fora de forma i de partit, i els lituans sense direcció ni defensa van veure com ven aviat estaven vint avall. Un llast massa gran per una selecció que venia de donar-ho tot el dia anterior per superar a uns estireganyosos croats. De totes maneres guiats per un espectacular Siskauskas (30 punts i 37 de valoració) els lituans van aconseguir empatar el partit a 52 durant el tercer quart. I en aquest moment va sorgir la figura de Kirilenko per fer 8 punts consecutius que tornaven a donar ales al seu equip. Els intents continus lituans (desgraciadament exclusivament centrats en Ramunas, doncs ni Saras, ni Songaila ni Kleiza van estar a l'alçada) es van anar topant amb la resposta de l'estrella russa, que després d'una discreta primera part (6 punts) acabava amb 29 punts i 40 de valoració. I no va estar sol, a la victòria van contribuir també l'excel.lent defensa i rebots dels secundaris i el suport atacant de Khryapa (15 punts) i especialment Holden (18 punts, 7 al final per frenar l'últim intent bàltic). Tot plegat per guanyar-se un bitllet a una final que no assolien des de 1993.
En la lluita pel pre-Olímpic, Croàcia i Alemanya s'asseguraven plaça, mentre que Eslovènia i França (mentalment més tocades de les derrotes de quarts) s'ho jugaran avui tot a una carta.