Avui llegia l'entrevista que sortia publicada a la Vanguardia Digital a Josep Ramon Tomsen, un dels periodistes digitals en forma d'avatar que ha creat Second News, el primer mitjà de comunicació especialitzat exclusivament en Second Life.
Second Life és un món virtual en 3D, això vol dir realment un lloc on un pot portar una vida paral.lela virtual. No es tracta només d'un d'aquests portals-xats, on un pot interactuar amb la resta mitjançant el seu avatar. Tampoc es tracta només d'un joc de rol virtual. Es tracta realment d'un altre món on un pot interactuar amb els demés, comerciar amb d'altres usuaris (la moneda virtual es pot intercanviar per moneda real), comprar terres, obrir negocis...
Llegir notícies sobre aquest món sempre resulta curiós. Amb un èxit creixent que l'ha fet superar ja els 9 milions d'usuaris (si bé molts han estat creats per companyies del món real per publicitar-se), un es pregunta com és que cada cop necessitem més evadir-nos de la nostra vida per viure experiències virtuals. L'altre dia discutíem amb un parell d'amics, quina finalitat té que la gent gasti diners en intentar viure millor en un altre món, en comptes d'utilitzar-los per viure millor en el què està? Suposo que no deixa ser un entreteniment més, com qui juga a jocs d'estratègia, de consola o paga per anar a veure el futbol o el cinema. Sorprèn però que la gent a més de pagar una quota (cal aquí puntualitzar que participar és gratuït, però que hi ha pacs bàsics o quotes mensuals per realitzar certes activitats), també estigui disposada a pagar diners reals per construir-se cases o adquirir certs serveis només disfrutables en aquest món. Clar que en el fons no deixa de ser la joguina del nou ric (o de companyies o persones amb interessos per al món real), però el fet de què apareguin de mons virtuals com aquest i tinguin èxit, no mostra que estem en una societat cada cop menys lliure i on la nostra vida ve cada cop més marcada pel sistema?
11 de setembre 2007
Second Life
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
De Second Life, les últimes notícies que tinc és que està desert. Vull dir que d'aquests 9 milions de persones que dius, molts avatars són creats en plan "a veure què és això del SL?" però al cap de poc temps quan, precisament, l'usuari se n'adona que hi ha molt poc per fer sense pagar acaba abandonant el joc.
No sé si hauràs llegit que moltes companyies que van entrar al joc han anat "tancant" la paradeta perquè el tema no donava per més.
Està bé com a experiment, però afortunadament em sembla que la gent continua preferint el món real.
Doncs sí, està clar, que els 9 milions no són reals. La mateixa SecondNews dóna la resposta a l'estat real actual, segons estadístiques de la pròpia empresa:
http://www.secondnews.org/economa/linden-lab-ofrece-cifras-ms-detalladas-ante-las-crticas/
De fet crec que SecondLife peca no només de què s'hagi de pagar una quota per fer certes coses (un s'ho podria plantejar com pagar per un entreteniment com anar al cine, al futbol, etc), sinó de què hagis de pagar per construir i que com més tens més pagues. Perquè en el fons imagino que qui vol entrar en un món virtual és per oblidar-se de la trista realitat. És a dir, qui és baix i lleig i està acomplexat, es farà un avatar alt i guapo. Qui està agobiat de viure en un zulo de 30 m2 voldria tenir aquí un palau i ser ric, però es troba davant la trista realitat que els rics de veritat segueixen sent rics a SecondLife.
Deixa el teu comentari