La immunitat reial

Avui llegia la notícia de les crítiques del senador vasc Iñaki Anasagasti al rei, les quals no són pas les primeres, i suposo que com llavors no tardaran en saltar les censures a les seves paraules. Sense combregar massa amb aquest polític, i a pesar de certes incongruències en la seva actitud, el cert és que és dels pocs que s'atreveix a criticar públicament i sense buscar com maquillar el missatge a aquesta institució que tots hem de respectar perquè així ho diu la nostra Carta Magna, intocable pel segle dels segles.
El cert és que últimament la Casa Reial no deixa de ser notícia. Primer va ser la famosa portada de a revista El jueves, que va implicar el "segrest" de la publicació, la rectificació per part de la revista i el procediment judicial que implicarà una forta multa al dibuixant i guionista. I els últims dies han estat la crema de fotos en la seva visita a Girona, el què pot implicar presó als protagonistes, com si no hi haguessin prous criminals lliures pel carrer per preocupar-se.
I és que lamentablement en aquest país tota democràcia, tota llibertat d'expressió xoca de front contra una institució per mi passada de moda, però que en cas de mantenir-se almenys s'ha de sotmetre al món modern i per tant a la crítica, com passa en d'altres països amb monarquies avançades. Clar, va ser el salvador de la democràcia, en un mitificat i fosc 23-F, on l'anàlisi oficial ignora que, mirat ara des de la distància, el principal beneficiat va ser ell, aconseguint un suport majoritari per part de la població, que ni molt menys disposava abans d'aquest pseudo-cop-farsa d'Estat. Suport que mica en mica va perdent per part d'una població que es pregunta si és just que algú disposi d'un càrrec de per vida sense ser el.legit, de si surt a compte mantenir tota una família en comptes d'un president de la república canviant cada certs anys i que més antipaties anirà creant mentre mantingui aquesta immunitat retrògrada de la què disposa.