Königsee 01-09-07

I aquest dissabte no podia frenar la tendència viatgera que estava portant últimament... Quedar-se a Ingolstadt? No era plan. Un gran viatge tampoc es podia fer perquè diumenge havia de recollir el Ramon a l'aeroport, així que tocava veure quelcom de Baviera. I l'objectiu va ser el Königsee, un lloc elogiat per molts dels residents. Les previsions no acompanyaven i certament el dia es llevava tapat, però la tardor aquí ha arribat ja definitivament (mínimes per sota els 10 graus, pluges regulars i màximes que no superen els 15), així que ja estem amb l'Alemanya on millor no miris el temps o no faràs res. Certament aquest va fer reduir l'èxit de la convocatòria, però el Marcos, que encara no havia estat a aquest lloc es va animar a anar passés el que passés.
És curiós com les distàncies quan un estan a l'estranger es fan més curtes. El Königsee està a uns 250 km d'Ingolstadt, en una llengua que treu Baviera internant-se en ple territori austríac per defensar aquest magnífic racó i mantenir-lo com a Alemanya. Malgrat tot ens semblava el més normal del món com a viatge d'anada i tornada. 8 trobada al parquing, 10:30 ja estàvem allà. El dia realment no acompanyava, núvols baixos que tapaven els cims dels Alps que rodegen aquest estret llac d'aigües verd fosques. L'única manera de creuar-lo és mitjançant un vaixell elèctric... o a peu, però no amb un còmode camí que el rodegi. La vall és tan estreta que tots els camins fins a l'altra banda impliquen pujar i baixar cims de més de 2000 m. Així que vam agafar naturalment el vaixell. Pel camí una petita pausa perquè el guia ens captivés amb un concert de trompeta amb els ecos que ressonaven de les muntanyes que ens envoltaven. Després curta parada a l'esglesia de Saint Bartholome (on la majoria de gent es dirigeix) i seguint fins a l'altra banda del llac. Allà, junt amb el Gasthof que ens va oferir el dinar, parteix un camí que porta a un llac més petit, aïllat i selecte: el Obersee. Aquest sí que es pot rodejar pel camí del costat oest, passant per un frondós bosc i arribant a una casa rural on s'ofereixen petits menjars i Buttermilch, llet natural molt espesa, que no recomano a ningú (les arcades van ser instantànies i el problema va ser desfer-se d'ella). Malgrat el temps, ja que estàvem allà vam decidir seguir la caminada i arribar a les cascades més altes d'Alemanya. Camí incòmode pel temps i amb poc premi, ja que aquestes no cauen en una petita piscina natural, sinó que de diferents salts formen dins el bosc el què acaba sent un petit riu. Almenys els 3 hores de camí entre anada i tornada van servir per cremar el Schnitzel mit Kartoffelsalat.
Ja de nou al cotxe vam decidir acostar-nos per a Obersalzberg, d'on surt una carretera amb pendents del 24% que porten a la sortida d'autobusos cap a Kehlstein, la casa de vacances de Hitler, en un dels cims alpins de la zona. Eren sobre les 17h i ja estava tot tancat, a més que el temps no permetia veure res, així que vam decidir fer rumb a München, on el David i el Ricard havien passat el dia veient el Deutsches Museum. Dues Weizen al sempre agradable Glockenspiel (bar pijet amb terrassa en el cinque pis d'un edifici de la Marienplatz), selecte carn de vedella i xai en el restaurant argentí i una copa al Vorraum, nou descubriment de la nit muniquesa.
Temps de tornar a casa, 2:30 a Ingolstadt, dia complet. Finde que ve... Barcelona!!

Fotos