I avui... client!!

Realment una de les coses dolentes que tenia treballar en un proveïdor era l'actitud "òbvia" que sempre havies de mantenir de "el client sempre té raó"i haver-te d'empassar coses que en igualtat de condicions no faries, lògicament tot per el bé de l'empresa.
Amb el canvi d'empresa en principi passava a l'altre banda, al costat obscur del poder (bé, el client final són els compradors, però com a éssers individuals realment normalment el poder és limitat). La teoria però no es va cumplir: per una banda marxava a Audi a fer de "proveïdor d'enginyeria" i convertir-me en un esclau (d'ambdues empreses), on quan convé sóc un Audianer més i quan no un extern sense més. Quedaven els proveïdors de les meves peces, on un comprobava que a Alemanya els proveïdors porten uns fums... que sorprenentment Audi almenys permet. I sense ser un Audianer de veritat doncs ja et pots imaginar.
Però avui sí, avui un s'ha sentit client. Tot s'ha de dir, gràcies a l'únic proveïdor amb el què hi ha hagut un bon treball, l'únic al què quan m'han demanat favors, els he fet de gust, perquè també són els únics que han ajudat quan ho he necessitat, els únics que entreguen les coses quan les demanes, els únics realment proactius amb el disseny... a pesar de no ser proveïdors de desenvolupament. Ja van ser els què em van donar entrades per l'IAA (junt amb Gestamp, però aquí era fàcil tirar dels antics companys) i avui, doncs m'han portat els regals de Nadal. Un rellotge-termòmetre-alarma electrònic que tinc a partir d'avui a la taula (per fi podré tancar finestres o engegar l'aire acondicionat amb una prova objectiva). I un Sudoku-Kakuro electrònic per entretenir-me als avions. Gràcies Lydall-Gehardi!! (propaganda gratuïta però no crec que els lectors d'aquest espai comprin mai plaques anticalòriques per un cotxe).