Entrevista a Artur Mas

Ahir publicava la Vanguardia una entrevista al líder de la oposició a Catalunya, Artus Mas. Sense haver estat mai votant de CiU (ni tinc intenció a curt-mig plaç de ser-ho), crec que estic d'acord en moltes de les coses que comenta. I si mal no recordo és ja el segon cop que destaco en aquest espai manifestacions seves.
Estic d'acord amb què el poble català (i aquí incloc com en Pujol a tothom qui hi visqui i hi treballi) hauria de tenir el dret a decidir sobre qualsevol tema, arribant com a punt culminant a tenir el dret a l'autodeterminació, sense que això impliqui necessàriament, com molts espanyols es temen, la independència del país. De fet, actualment qualsevol referèndum crec personalment que es perdria per majoria, i en cas de poder-lo fer oficialment, encara més. Estic d'acord amb ell en què actualment plantejar la independència és un tema que divideix més que uneix, i que estem en un punt on la societat catalana ha de mostrar unió per lluitar contra una sèrie de grans temes que afectaran el nostre futur proper (especialment econòmics, que són els que ens haurien d'unir a tots). Estic d'acord en què s'haurien d'acordar una sèrie de prioritats primordials (especialment en infraestructures i educació, que també crec són els principals temes a resoldre, tema vivenda a part que és un problema més nacional i dono per utòpic), i tots els partits unir-se per buscar i reclamar solucions concretes. Estic d'acord amb l'anàlisi que fa d'ICV (i trobo molt gran l'exemple dels 80 km/h, ja sabeu àmpliament criticat des d'aquesta pàgina).
No acabo d'estar d'acord amb l'anàlisi empresarial que fa de Catalunya. Oblida que moltes empreses catalanes són depenents de multinacionals estrangeres, que en qualsevol moment poden decidir marxar cap a d'altres localitzacions més barates (motiu pel qual en el seu dia també van venir aquí). Estem d'acord en què a més de SEAT i tot l'entramat que mou, hi ha bons ciments en televisió, alimentació, química-farmacèutica i bancs i caixes. Afegiria que a més tenim un grandíssim potencial en biomedicina i biotecnologia, sector on entenc caldria apostar fortament per convertir-nos verdaderament en referència mundial. Ara bé, a més de la iniciativa empresarial, no cal oblidar que ni les nostres universitats són grans referències investigadores, ni hi ha un bon feeling universitat-empresa, som dels països que inverteixen menys en I+D i a més Catalunya és dels llocs on es posen més tràmits burocràtics per a la creació d'empreses. Així que no espantem responsabilitats, que des del Govern hi ha moltíssim a millorar.
Ara bé, què falla del seu discurs? Doncs el què ell mateix denuncia, la falta de credibilitat de la classe política actual, començant especialment per ell. I és que aquesta unitat que ell reclama, s'havia de començar demostrant en aquell Estatut que havia sortit del Parlament (i que ara sembla que tothom reclama), i no en aquesta broma de mal gust que ens van acabar venent, amb una gran part de culpa del protagonista d'aquesta entrevista que, novament amb una clara tàctica (fallida) personal i partidista per tornar ràpidament al poder perdut, va vendre a la nació per un plat de llenties. Si aquest és l'home que ha de dirigir la refundació del nacionalisme anem ben arreglats.