Saw IV

Avís important: lectura no recomenada als que encara no hagin vist les anteriors entregues de la saga i tinguin pensat fer-ho algun dia.

A un ritme frenètic que no deixa passar ni un any entre pel.lícules, ha arribat a les pantalles la quarta entrega de la nova saga de terror d’èxit. Sense el seu director original (James Wan), que ha passat a produir la resta i deixar la direcció en mans de Darren Lynn Bousman, la nova història macabra de Jigsaw segueix mantenint la tònica general de les anteriors entregues.

Quan acabava la tercera i sabent ja que com a mínim quedaven dues obres més (com efectivament es confirma en un final que novament deixa clarament oberta la porta a una cinquena -i definitiva?- entrega més), els seguidors de la saga es preguntaven com seguirien les futures històries: serien preqüeles o seqüeles de la història fins llavors explicada, un cop mort l’assassí protagonista? Doncs aquí novament ens sorprenen els guionistes i finalment no és ni una cosa ni l’altra, però tranquils que Jigsaw no ressucita. El què no implica que els seus sàdics jocs hagin perdut espectacularitat ni sentit purificador per als condemnats, i és que fins després de la seva mort encara queda molta corda per recórrer. En aquesta quarta entrega, al més pur estil Lost, una sèrie de flaixbacs ens introduiran en la història del nostre protagonista i com es va convertir en l’assassí en sèrie més temut dels EEUU. En el “present”, aquest cop la seva víctima principal és el comandant Rigg, a qui sotmet a una “gincama” de proves preparades que l’acosten (i ens acosten) a la ment de Jigsaw.

Saw IV ofereix tots els ingredients que han donat esplendor a la saga. Per començar un guió treballat, en aquest cas força complicat i recomenable portar fresques les anteriors, especialment la tercera, malgrat que com sempre una sèrie de flaixos ens aniran narrant els punts més complicats de la trama. I per descomptat una bona dosi de sang i fetge, que acosta més l’obra al cinema gore que al de terror. El problema? Doncs que ja en van quatre i lògicament l’efecte sorpresa cada cop està més gastat, a més que la història general es va fent menys creïble. Però realment importarà massa això als fans de la saga? Vistes les nul.les alternatives existents podem predir la probable continuïtat de bones taquilles per aquesta i per la següent.