En una fase de projecte (encarant la recta final) on la feina cada cop es torna més rutinària i burocràtica, a costa de feina tècnica realment interessant i creativa, s'agraeixen dies com el d'avui per trencar la rutina.
S'havien de fer unes proves per testar l'encapsulat motor per països de males carreteres, i com cap experimentador d'Audi o SEAT estava disponible, doncs em va sortir a mi la possibilitat d'acompanyar a la gent de vehicle complet, com a responsable del departament de desenvolupament de carrosseria (per ser el constructor de la peça). Era una oportunitat per poder veure el desenvolupament de les proves a realitzar (bàsicament uns camins de bosc, amb zones especials amb sotracs, troncs, pas de riu (amb les típiques roques, etc.), on quasi m'he dedicat a tirar-me pedres contra el meu terrat, intentant fer-les més dures que el què la gent que havia de validar la peça tenia previst inicialment. Però finalment i per sorpresa de tots, la peça ha aguantat com una campiona, no essent de moment necessari el desenvolupament d'una versió especial (a falta de confirmació en la prova definitiva de Mèxic).
L'experiència però tenia a part d'altres components interessants.
En primer lloc es desenvolupava a Ehra, el circuit de proves del consorci VW, molt més gran que el de Neustadt. Naturalment no he pogut explorar totes les instal.lacions, que són inacabables, però un es fa la idea de tot el què hi ha i en concret he visitat les pistes offroad i la Schnellbahn (circuit d'alta velocitat). Aquesta última és llarguíssima, uns 20 km totals, corva oval peraltada on tornar a experimentar les sensacions de Nuestadt (com anar a 200 km/h en corba sense mans al volant) i unes rectes inacabables. Llàstima que com l'última vegada no hagi pogut conduir la nostra criatura per no tenir el permís de prototips.
En segon lloc, l'experiència m'ha permès agafar el vol diari intern del consorci entre els petits aeroports d'Ingolstadt-Manching i Braunschweig, tot un luxe només a l'alçada de les grans empreses. Una forma molt còmode d'unir Audi i VW, amb un avió mitjà d'hèlix, amb esmorzar i sopar inclòs i amb la comoditat d'haver de portar només el carnet d'Audi a sobre (lògicament un ha de reservar plaça anteriorment). En una horeta els dos centres estan units per aquesta línia xarter regular. Com l'últim vol és el que va de VW a Audi, m'ha sobrat cert temps per fer una curta visita a Braunschweig, ciutat universitària a més de tenir la fàbrica de VW, i amb un centre petit i bastant típic alemany.
I finalment, l'experiència ha conclòs amb el cotxe de servei que m'esperava a l'aterrar a Braunschweig. Al ésser el primer cop i amb l'excusa de no conèixer el camí, l'he demanat amb navegador i m'ha tocat un fabulós Audi TT V6 3.2 Quattro DSG negre. Seients de pell blanca, volant esportiu, canvi automàtic-seqüencial, suspensió esportiva i 247 CV. Sens dubte el millor cotxe que he conduit mai, cada trepijtada de l'accelerador tenia una resposta immediata, assolint els 200 amb uan facilitat increïble. Suspensió esportiva però més còmode del què esperava, una delicia. I a més li he pogut donar un parell de voltes a la Schnellbahn d'Ehra. Llàstima que els pneumàtics d'hivern hagin impedit superar els 220...
20 de febrer 2008
Ehra i Audi TT V6 3.2 Quattro DSG
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
vaya tela de cotxe, kuset!
jajaja i les ostesses com estaven?
Deixa el teu comentari