Innsbruck 23-02-08

Aquest cap de setmana començava la triatló de sortides de cap de setmana prèvies a setmana santa, vacances que obro a possibles visites disposades a fer alguna ruta per centre Europa amb la meva nova flamant adquisició, pendent de presentar.
El viatge però es realitzava amb l'antic A3 i tenia com a destí Innsbruck, ciutat austríaca que encara tenia pendent de visitar i que actualment podia fer en millors condicions després del viatge a Cuba. Així que divendres vespre, després d'un llarg i pesat viatge ple de caravanes, arribava a casa de la Marianne i l'Alexandra, que comparteixen amb dues estudiants més. Després d'un deliciós sopar seguit d'un copeo, en el què van anar arribant la Silvia, el nòvio de la Marianne i la Lili, la nit la continuàvem prenent alguna copa en el Jimmys, pel què sembla el bar més de moda de la ciutat i el nom del qual em recordava a la meva tendra adolescència en algua sortida esporàdica a la zona pija de Barcelona. El local estava força bé, malgrat que divendres es veia molt tranquil i amb gent més gran.
El dia següent ens llevàvem amb un sol esplèndid, que aprofitàvem per donar una volta pel petit però bonic centre de la ciutat (amb la casa daurada com a lloc més turístic) i fer un brunch a un... Tapas Bar. Sí, un bar espanyol, que com a mínim aquest cop si estava regentat per gent del país. Així que no em va importar fer un esmorzar tant típicament austríac com pernil serrà, formatge manxec, suc de taronja i pa que li faltava el tomàquet.
Ja amb l'estómac ple i una mica de ressaca del dia anterior, ens reuníem amb la Lili i la Claudia i agafàvem un espectacular tren-cable que puja a la falda de les muntanyes que rodegen Innsbruck. La ciutat en sí potser no és gaire especial, però les vistes als Alps que estan rodejant la ciutat són espectaculars. Clar, que millor són des de les pistes d'esquí, a on es pot seguir pujant amb telefèric fins a uns 2000 m, quedant la vall de la ciutat als peus d'un. Allà gaudíem del sol, la neu i la competició de salts acrobàtics que estaven fent. El temps era tan espectacular, que la meva roba no preparada per la muntanya va acabar sent la més eficaç de totes, a pesar de les crítiques rebudes prèviament.
Per la tarda baixàvem de nou a la ciutat, comprava un nou stock de cerveses per a la meva col.lecció de xapes, feiem una migdiada, sopàvem i ens dirigíem a un poble del voltant, on un grup d'amics d'elles feien un concert. Els lògicament desconeguts per mi Mohear resultaven ser un molt bo grup indie de barreges un tant peculiars però que em van encantar. Acabat el concert lògicament el bar del poble va anar-se buidant, així que la nit la vam continuar a un Jimmys que respecte al dia anterior s'havia transformat, estant a reventar i amb una bona festa.
Diumenge va ser temps de despedida per al retorn a Ingolstadt i carregar una mica les piles de cara als dos caps de setmana de viatge que queden.

Fotos