El cesament d'Ivanovic

"No puc fer-ho millor del què estic fent amb l'equip que tinc". Aquestes desafortunades declaracions han provocat la destitució, obrint-se una nova etapa de transició en el bàsquet blaugrana. Sorprenent va ser aquesta sentència del tècnic montenegrí, que malgrat en costa creure siguin premeditades (per la imatge que tenia d'ell), tampoc s'entén que un sense voler caigui en un error tan greu. Després de fer el ridícul en la copa del rei, després d'estar contínuament qüestionat per tres anys on l'equip no ha aconseguit un esquema de joc clar, unes declaracions on directament ataca a la feina feta pel secretari tècnic i que a la vegada posa als jugadors en contra seva són una clara declaració d'intencions perquè et facin fora. Sabent que el seu futur a can Barça era impossible, sembla una renúncia al projecte per tal de tenir unes vacances pagades (amb la indemnització que d'esperar al final no li hauria correspost) fins a trobar un equip per a la següent temporada.
Personalment m'alegro del seu cesament. No estic d'acord amb les seves declaracions i crec que tenim un millor equip del què estem demostrant. El seu cesament hauria de servir per veure el potencial real dels membres de la plantilla, abans de realitzar la renovació necessària de cara a l'any vinent. Esperem que en Xavier Pascual apliqui un mínim de la lògica i anàlisi que acompanya a la nostra professió (és també un enginyer industrial) per saber portar amb una mica més de coherència als membres de la plantilla (i recuperar la confiança d'alguns casos perduts), així com dotar d'una major riquesa tàctica a l'equip per aprofitar millor els recursos (alguna jugada preparada perquè els nostres pivots puguin demostrar el seu potencial ofensiu?) i superar dies o fases de jocs de menys inspiració (alguna defensa alternativa, un major moviment de la pilota en atac que buscar bloquejos per al tir de jugadors exteriors...).
La seva tasca serà primordial. Confirmat a priori fins a final de temporada, el Barça té un clar objectiu primordial: obtenir una plaça per l'Eurolliga de l'any vinent. Aquest passa per apurar les opcions en la lliga regular (on no es podria perdre cap partit més i així i tot estaria complicat), i sobretot arribar als playoffs en un bon estat de forma per intentar aconseguir el títol o almenys ser finalista (i que el guanyador no fos algú diferent a TAU, Unicaja i el guanyador de la lliga regular). Sense aquesta participació de cara a l'any vinent, es fa impossible empendre qualsevol projecte de renovació amb aspiracions immediates (i després de tres anys de fracassos, vendre un nou any de transició seria catastròfic per a la secció). Tot el fum venut interessadament per la premsa local després de la xiulada (merescuda) a Laporta el dijous passat, amb la contractació de Messina i la columna vertebral del CSKA (Smodis, Andersen, Langdon) per l'any que ve, passen sens dubte per la consecució d'aquesta fita.
Qualsevol altres objectiu, com guanyar (participar-hi està molt bé però no ajuda per al futur) la Final Four de Madrid a dia d'avui forma part del terreny de la utopia...