05 de febrer 2008

La gran seducción

Sincerament no recordo què em va fer apuntar la pel.lícula per baixar-me-la (a pesar de ser bastant recentment), però aquest diumenge mirant alguna cosa la vaig elegir precisament per això, tenia ganes de veure una pel.lícula completament inesperada.
La gran seducción és una comèdia canadenca, del director francòfon Jean-François Pouliot, qui amb aquesta obra realitzava la seva òpera prima en el món dels llargmetratges. La gran seducción no és una comèdia hilarant, és més aviat és una producció costumista que simpàticament ens acosta a un petit poblat pescador sotmès a una tràgica realitat cada cop més habitual: l'atur i la emigració cap a la gran ciutat.
Saint-Marie-La-Mauderne és un petit poble de 125 habitants, aïllat de la civilització degut al seu únic accés amb barca a través del mar, i l'esplendor de la qual es va acostar arran de l'actual crisi pesquera de la zona. La seva població es compon per tant d'antics pescadors que reben el subsidi estatal amb el qual anar sobrevivint i gent que en el sector serveis busca la calma que no trobarà enlloc més. Però alguna cosa pot canviar en aquesta població perquè els habitants recuperin la felicitat i l'orgull: una fàbrica d'envasos plàstics està disposada a afincar-se en el poble, si superen l'oferta d'un poble rival... i si aconsegueixen el metge resident amb contracte per 5 anys que demana la companyia asseguradora.
Per tant a l'igual com els hi passa en la realitat als habitants de l'illa escocesa de Jura, els habitants es troben amb el dilema de trobar un metge disposat a quedar-se allà aquest mínim de 5 anys. Com en aquest cas no hi ha masses diners a oferir, els habitants decideixen intentar seduir a un cirujà plàstic que hi estarà un mes per convencer-lo que no hi ha lloc millor on viure. Un joc teatral divertit de mentides i una mica de fàbula previsible ens faran passar una bona estona.
Guanyadora de diferents premis internacionals, amb una bona interpretració, és una bona pel.lícula recomenable, especialment per aquells qui troben a faltar més sovint en cartelleres obres de l'estil de Waking Ned.

0 comentaris: