17 de febrer 2008

Wendelstein 15-02-2008

Després d'un cap de setmana (com sempre agraït) per Barcelona, el cap de setmana del retorn començava el dijous, si s'entén com a cap de setmana el realitzar activitats que trenquin la rutina setmanal. Quasi un any després de l'última trobada amb algun Erasmus d'Aachen, aquest cop la visita de la Heli i la Outi a Munich, per passar un cap de setmana d'esquí pels Alps, donaven una oportunitat d'un nou retrobament. Sense formar part del cercle més íntim d'aquella gran experiència (que desgraciadament cada cop queda més llunyana), sempre fa il.lusió retrobar-se amb gent que fa temps que no veus (curiosament el diumenge en el retorn a Ingolstadt també em vaig trobar a l'aeroport de Barcelona a la Marta, noia de Terrassa també ex-Aachen). Un sopar a un argentí (de pas s'aprofitava l'ocasió per menjar bona carn que no fos de porc) i una copa al Killians van servir per refrescar alguns records i posar-nos al dia de les nostres vides.
De cara al verdader cap de setmana les previsions pronosticaven sol (oh!!) i fred polar (-12 i -14 de mínima a Ingosltadt, tot i que finalment han estat una mica més "càlides"). Així que res millor que aprofitar l'avinentesa per fer una visiteta als Alps alemanys, que un servidor poc amant de l'esquí com jo poc trepitja. Tancat Kehlstein fins al maig (o niu de l'àguila, una casa de Hitler en un cim alpí fronterer amb Àustria) l'alternativa ens l'oferia Wendelstein, un pic de 1838 m on es troba un observatori, un restaurant, unes petites pistes d'esquí i amb la possibilitat de pujar-hi amb cremallera i telefèric. El sol i el fred prometien a priori unes vistes espectaculars, així com l'oportunitat de tornar a tocar una mica de neu.
La convocatòria va tenir força èxit i finalment erem nou: José Maria, Josep, Juan Diego, Santos, Marcos, Roger, Elena, el David i un servidor (que aprofitava per posar cotxe i fer uns quants quilòmetres més abans de tornar-lo). El matí era fred però no tant com esperat (-6 graus) i efectivament assolellat. Uns quants quilòmetres per Autobahn, fins a arribar a les immediacions de Schliersee, un llac que ens donava la primera sorpresa a l'estar completament congelat i permetre'ns "patinar-hi" per sobre. Continuant direcció Bayrischzell, un es troba de sobte amb el telefèric que puja cap a Wendelstein. Allà vam decidir deixar-hi un dels tres cotxes de cara a la tornada, i amb els altres dos seguíem fins a l'estació del tren cremallera. Estació que finalment no era tan propera com esperada, sinó després d'uns 20 km que et porten a l'altra falda de la muntanya, després de passar per la zona baixa de les pistes, carretera amb revolts i pendents pronunciats, i fins i tot un peatge al final del trajecte!! Com acabàvem de perdre el cremallera de les 11, aprofitàvem per esmorzar unes salsitxes alemanyes (jo aprofitava per provar les Debreziner, una espècie de xoriçet alemany molt bo) i unes Weizen i Russen. Amb 24 € es pot comprar el tiquet combinat cremallera-telefèric i per 3,5 € més es té el servei de bus d'un lloc a l'altre. La pujada amb el cremallera dura una mitja hora, amb pendents força espectaculars i unes vistes que la boira del moment no ens va acabar permetre de gaudir. Un cop a dalt, la decepció. La boira tapava qualsevol tipus de vista i els camins panoràmics i cap a l'observatori estaven tancats per la neu. Així que curta estada pels voltants (hermita, mirador, tocar una mica de neu glaçada), algunes fotos amb les figures de l'artista de gel (molt gran les Mass de cervesa) i a fer un dinar bavarès, esperant que les previsions metereològiques optimistes del Juan Diego es cumplissin. I així va ser, les boires van escampar el suficient com per poder veure entre algun núvol els pics del voltant (entre ells el Zugspitze, la muntanya més alta d'Alemanya) i fer el descens amb sol. Desgraciadament aquest cop l'hora ideal hauria estat probablement entre les 17 i les 18h, quan ja no quedava ni un núvol, però a les quatre tanquen les instal.lacions. La tornada va ser amb parada al bonic poble de Schliersee, amb cases i fonts destacables d'estil bavarès, rives al llac (ja no tan glaçat com pel matí), i on vam aprofitar per fer un cafè de mitja tarda abans de tornar a Ingolstadt per veure si la lliga guanyava una mica en emoció (com afortunadament així va ser).

Fotos excursió a Wendelstein

1 comentari:

JD ha dit...

Al final sempre surt el sol... o almenys és lo que sempre vull creure. No podia ser que després de tot el viatge, uns núvols ens deixèssin sense premi.