Australia experience (IX): The Great Barrier Reef

A les 6.30 ens vam llevar en el que havia de ser un dels gran dies del viatge, un creuer cap a la Great Barrier Reef. Abans d'entrar al iot, em vaig comprar ja unes ulleres de sol (l'única cosa que m'havia oblidat d'agafar de Barcelona, no està malament), perquè amb tant de sol i mar, calia protegir els ulls a més de la pell (que a aquestes alçades ja havia agafat un bon color i aguantava millor el potent sol australià). El iot era molt gran i força luxós, amb dos pisos tancats amb sofas, taules... D'aquest confort van gaudir tot el viatge els nostres amics asiàtics, així com la major part de la gent. Nosaltres, per suposat vam estar al pis de dalt, a l'aire lliure, sentit el vent a les nostres cares, contemplant la inmensitat blava de l'oceà i el contrast amb el blau del cel de l'horitz i intentant cercar taurons o algún peix espectacular (sense èxit). El més curiós que vam veure van ser peixos voladors, com els que surten al Tintin de Estoc de coc, eren extremadament petits i divertits amb els seus salts per sobre les ones. Deixades enrere les Whitsundays (amb una parada a la luxosa illa de Hayman), el vaixell va anar a tota màquina rapídissim, la qual cosa no va impedir que el viatge durés quasi unes 3 hores. La meta era una plataforma (Pontoon), on el vaixell atracava i on es podia menjar, prendre el sol, tirar-se per un tobogan rotllo Illa Fantasia o fer snorkel o scuba diving en una zona limitada de la Gran Barrera de Corall. El color en aquestes zones era preciós, una espècie de blau-verdós, i és una pena que a les fotos no es pugui apreciar la seva bellesa real. Tenint en compte que la profunidtat devia ser d'uns sis metres, fer scuba era una tonteria, doncs no aportava res, era car i havies d'anar amb el monitor (en casos extrems com els asiàtics, agafant-los pels braços per la seva poca capacitat de nedar). Nosaltres ens vam decidir per l'activitat gratuïta que era el snorkel. Va ser la meva primera experiència, amb certs problemes al principi, però va acabar sent inolvidable.
La clau està en aprendre a respirar bé per la boca, sense posar-se nerviós, mossegant bé la boquilla (el què a mi em costava per culpa d'una maleïda megallaga que em va sortir al llavi). Aprendre a treure l'aigua, fent una bufada seca i forta un cop surts de l'aigua. Per nedar ràpid, no cal patalejar amb els peus, els has de mantenir per sota l'aigua i fer moviments suaus que et permeten avançar fàcil i ràpid gràcies al peus d'ànec, fins i tot sense ajuda dels braços. I per submegir-se, intentar entrar el més vertical possible, amb una primera braçada forta, per després ja seguir només amb els peus i els braços per girar.
Mentre jo anava descobrint aquests secrets i agafava pràctica el Dani es dededicava a submergir-se i tirar fotos subaquàtiques amb la càmara comprada. Vam fer una sessió d'una i mitja, vam parar per dinar i drpés vam fer 45 min més, on ja amb la pràctica agafada els vaig disfrutar més. Peixos de diverses menes, uns petits blavosos, un de més gran amb una nàpia estil peix espassa, algún peix tropical amb colors vius, alguna stinger o jeally fish (medusa) que per sort amb el tratge quedaves protegit de les picades, un pop petitet... i sobretot el corall, molt maco en aquesta zona. La veritat que en quant a peixos n'esperava més, però clar una zona plena d'homes i un dia amb mar bastanta revoltada, no devia ser massa atractiu per ells. De totes maneres, va ser una experiència única i la tornada vam tornar a gaudir del creuer, ara ja amb una birra a la mà.
A l'arribar vam decidir reservar una nit més a l'apartament, per tal de disfrutar de l'excursió que ens quedava al dia següent i poder descansar bé la nit següent, abans de tornar a agafar la Previa.