03 de febrer 2006

Poker

Dissabte passat vam estrenar el joc de poker que el Joanda ens va portar d'Estats Units, en la que va ser la primera timba sèria que hem fet. Segur que no serà la última, doncs ens anem fent grans i aquests plans de tranquis cada cop molen més (tot i que després acabés sortint). Havíem jugat alguna vegada, però mai amb diners, la qual cosa feia perdre tota la gràcia. Això no vol dir que no s'hagi d'anar en compte, si seguim jugant jo crec que l'Aitor acaba perdent les escriptures del què serà el seu pis d'aquí res, però vam posar un límit de 5 € cadascú.

Al principi vam començar a jugar amb el què l'Aitor anomena poker tradicional, que no surtia en cap de les versions del llibret, per la qual cosa crec que serà el tradicional espanyol, però bé. El típic de rebre 5 cartes tapades, aposta de 5 cents, canvi de les cartes que es vulgui, i pujada de les apostes fins a arribar al màxim (o el que els jugadors arribin). Amb una aposta màxima de 20 cèntims, donava per poc el fer farols, ja que era fàcil anar a tot. Els guanys es van anar equilibrant.

Una versió molt guapa va ser la que vam agafar del llibret i es veu molt jugada els EEUU: El Texas Hold'em. Dos cartes tapades: aposta mínima. 3 cartes al mig vistes i iguals per tothom. Segona aposta. 2 cartes més a afegir al tapet vistes: tercera ronda d'apostes i pujar fins a la màxima. Vam pujar el límit a 50 cents i va començar a fer més mal. Lluís i jo vam acabar amb beneficis, no massa espectaculars, que es va endur el Xavi, desplomant a l'Aitor i la seva amiga. Una versió molt fàcil de jugar i viciant, però que si no poses límits pot fer estralls.
Una

3 comentaris:

joanda ha dit...

ja t'ho deia jo que era mes viciant el Texas

Aqui es veu que la passio va comencar l'any passat... No se si posant a l'Emule "texas Hold'em" pots veure alguna partida d'aqestes i et pot quedar amb una idea mes clara, encara qe tenint en compte que el q he llegit i el q m'ha dit el lluis, era bastant semblant a la realitat

sukkus ha dit...

Així que es tracta d'una versió relativament moderna? És viciant perquè no t'has de ratllar amb què canvies o no. Però és perillós (econòmicament) perquè la primera aposta la fas completament a cegues (no pots saber res de si tindràs bona mà o no), a la segona només és bo que de vegades ja pots descartar seguir endavent si les 3 cartes donen una bona jugada que tu ja no pots seguir a menys que tinguessis molta sort amb les 2 següents, i a la tercera pots ja apostar amb bastant convenciment o t'adones ràpid que has tirat els diners de les dues primeres apostes

Pau ha dit...

Eeeeeeeeeee! Yo también he jugado a esta variante y la verdad es que me gusta más que la "tradicional"... al menos las partidas están más igualadas al principio y eso "ayuda" a hacer el juego más interesante, además de hacer crecer el bote :D