Dret a decidir què volem ser, com ens volem governar, com ens volem gestionar, com volem construir el nostre model social i com ens volem comunicar. Que nos ens vinguin a dir els poders fàctics d'Espanya quins problemes tenim entre nosaltres ni com els hem de solucionar, que ens deixin en pau i que callin amb les seves mentides. Si tant s'estimen la unitat nacional espanyola que defensen que parin de fer tanta demagògia política a canvi del vot fàcil i deixin de crear odis entre regions. I als polítics d'aquí, que per una vegada demostrin que estan a l'alçada i mirin més pel país i les persones que per la seva poltrona política, no volem petites millores que ens hipotequin 25 anys més, volem el model que per majoria va sortir d'aquí i que ens ha de permetre avançar cap al què el poble de Catalunya es mereix i decideix sobiranament. No erem un milió, però els 125.000 o algun més ens vam fer sentir pacíficament i sense incidents perquè tots els habitants de Catalunya definim el nostre futur sense més injerències.
19 de febrer 2006
Som una nació i tenim dret a decidir
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
anims des de terres llunyanes, de tant en tant em venen al cap aquelles lletres de Verdaguer
i es que qui creu que amb odi i mentides ens esborrara, esta ben equivocat
TORNAREM A LLUITAR
TORNAREM A SOFRIR
TORNAREM A VENCER
La llàstima d'aquestes manifestacions és que es manipulen com volen. Per això mateix vaig decidir no anar-hi ni de broma. Allà hi eren els d'ERC, si, però de la manifestació tothom en va fer un ús partidista i adequat a la seva manera de veure la jugada. Per uns van ser una colla de radicals seminazis i semiterroristes, per als altres era una clara manifestació en favor del Si a l'estatut dels ous (ja cansa), per als altres la multitut va demanar un No rotund per millorar el que ja es coneix com la "Setmana Fantàstica del Parlament". En què quedem?
Deixa el teu comentari