Buenas noches, y buena suerte

La pel.lícula dirigida per George Clooney és una de les aspirants a l'Oscar a millor pel.lícula. Malgrat no ser-ho l'estil està fet com si fos un documental, on s'explica com el periodista Edward R. Murrow de la cadena CBS fa caure el senador Mc Carthy degut a la creuada que aquest duia de forma exagerada i irracional contra el comunisme. Aquest fet històric de principis dels 50 portà als EEUU a un estat de paranoia a tot el què sonés a esquerres i socialisme, que es va aturar gràcies entre d'altres coses a aquesta disputa personal entre els dos personatges.
El film no es centra en excès en aquesta picabaralla dialèctica, sino que mira de reflexionar sobre d'altres conceptes més generals i que tenen una gran actualitat. El protagonista Murrow (encarnat per l'actor David Strathairn) no era comunista ni estava d'acord amb els principis, però es questionava fins a quin punt era lícit demonitzar a les persones que ho poguessin ser i sobretot si era legal i constitucional jutjar a algú amb algun lligam comunista (familiar, d'amistats o del seu passat) i condenar-lo sense aportar proves convincents. El paral.lelisme amb l'actual estat de paranoia envers el terrorisme i quins han de ser els límits per combatre'ls i fins a quin punt es poden transgredir les llibertats individuals sense cap mena de judici just (llegim per exemple presos de Guantanamo) és evident.
També aprofita George Clooney per reflexionar sobre quin ha de ser el paper de la televisió, si merament d'entreteniment o també ha de tenir una responsabilitat social i crítica davant els esdeviments socials del moment.
Interessant en el seu plantejament, magníficament filmada en un blanc i negre que et situa molt millor en l'època, amb un gran planter d'actors (el propi Clooney, el prometedor Robert Downey Jr., Patricia Clarkson, Ray Wise entre d'altres), la pel.lícula peca pel meu gust per un excés d'estil de documental que fa en certs moments la pel.lícula avorrida.
Recomenable de veure només per a tot aquell que es vulgui enterar d'aquest episodi històric dels EEUU sense haver-se de llegir un llibre del tema. Per a qui només vulgui unes pinzellades, aquest modest post o els reportatges que es puguin fer sobre la pel.lícula poden ser suficients.