11 de febrer 2006

Copa del rei 2006

Dijous que ve comença la que potser és la competició de bàsquet més espectacular avui en dia, la copa del rei. 4 dies, els 7 millors equips de la competició acb més l'organitzador, amb quarts de final, semis i final a partit únic. Primer títol de prestigi de la temporada sota un format que posa les coses molt difícils als participants ja que no hi ha marge d'error, per guanyar s'ha d'estar en el millor estat els 3 dies que et toca jugar, la qualitat i igualtat existent entre els millors equips de l'acb no permet dormir-se.

Aquest any la copa es celebra a Madrid, la qual cosa ha portat de rebot el Reial Madrid a la competició, en un any mediocre fins ara on per mèrits esportius s'hauria classificat el Fuenlabrada. Molta sort en un any on Estudiantes també està per sota el nivell dels seus últims anys, la qual cosa ha fet que no li pogués prendre la plaça com a organitzador, al haver quedat pitjor com a equip de la ciutat. El què està clar però és que el Madrid té plantilla per poder donar espectacle, així que ha quedat un quadre d'equips que faran la competició molt emocionant.

FC BARCELONA
Després d'un bon inici, va venir la crisi i ara sembla que s'està en un període de recuperació on l'equip es va assentant però encara no hi ha la regularitat ni imatge de solidesa suficient per tenir tranquila a l'afició. Si guanya aquest diumenge, el Barça arribarà com a líder de l'acb, però bé de perdre i tornar a donar una imatge dolenta a Europa on ha quedat quarta de grup. Després d'un inici espectacular, el rendiment de Navarro s'està estabilitzant, la qual cosa és bona perquè poc a poc van apareixent d'altres jugadors. De totes maneres i especialment en el primer partit contra el Madrid (equip contra el que sol tenir grans actuacions), la seva actuació serà bàsica per tenir èxit en la competició. Important també Williams, que malgrat les crítiques fetes a principi de temporada aquí mateix, i malgrat que no m'agrada la manera de dirigir el joc (per exemple la setmana passada, com patir amb un partit que ja estava guanyat), té la classe per desequilibrar i crear moltes opcions en atac. També m'estan agradant últimament Basile, que sembla començar a assumir el seu rol, està defensant bé i tirant el que toca, i De la Fuente que sembla tornar a estar a un bon nivell. Si Thorton rendeix com a principi de temporada, Fucka i Kakiouzis segueixen com últimament i Marconato no es carrega ràpid de faltes, el Barça podria tenir alguna opció, però segueixo pensant que a aquest equip li falta un 5 de garanties per tenir una plantilla competitiva. Com no hi deu haver res al mercat, el Barça acaba de fitxar al base nordamericà Ed Cota, que no crec pugui aportar encara massa per aquesta competició.
No el veig com a favorit, però ha de guanyar al Madrid sigui com sigui per assegurar-se plaça a l'Eurolliga fins al 2009. Si ho aconsegueix, perquè no seguir somniant?

REIAL MADRID
Temporada molt irregular tant en lliga (9è) i a Europa (4t), el fet de ser l'actual campió de lliga i de jugar a casa no permeten descartar-lo ràpidament. A més els quarts contra el Barça és una motivació especial (més amb la lluita per assegurar plaça a l'Eurolliga), i en cas de victoria la moral de cara als dos següents compromisos seria molt alta. La plantilla, de qualitat, és similar a la del Barça. Base amb classe però poc director (Rakocevic), escolta canoner (Bullock, atenció perquè si es confirma la lesió i es perd la copa, les opcions del Madrid baixaran bastant) i joc interior molt millorable. De totes maneres, Felipe Reyes pot fer mal al Barça, doncs no veig un home clar que el pugui parar, més si no juga Bullock, el Madrid carregarà més joc en ell. Com el Barça acaba de fitxar un base (Josh Fisher), de rendiment incògnita. Serà clau l'actuació de Gelabale i Hervelle, dos jugadors irregulars però que quan juguen bé converteixen el Madrid en un equip molt perillós.

TAU CERAMICA
Favorit després d'Unicaja. Primer a l'Eurolliga en el seu grup i segon a l'acb, la plantilla del TAU és de les més perilloses i completes, malgrat que està un graó per sota que les que tenia els últims anys, amb les marxes de Nocioni, Macijauskas i Calderón a la nba. Dos bons bases complementaris, un més director (Prigioni) i un més desequilibrant (Ukic) i un joc interior molt potent, amb uns últimament estelars Scola i Splitter. Per sort pels demés, Drobnjak no està rendint el que s’esperava, el què junt amb un joc exterior més fluix que els últims anys, fa que l’equip sigui menys temible que els anys anteriors. De totes maneres, Erdogan sembla que està despertant (s’haurà de veure si amb la recuperació de Hansen segueix rendint bé o no) i Vidal ha tingut molts problemes físics, que un cop recuperats fan del TAU una de les millors plantilles.

DKV JOVENTUT

Irregular com sempre en els últims anys, el DKV és capaç del millor i del pitjor. El baix moment de forma de Rudy Fernandez i els problemes físics de Bennett en els últims partits no inviten a l’optimisme, però si es desperta de cara a la copa, una competició on solen ser bastant competitius, poden guanyar a qualsevol en un bon partit. Difícil primer test contra el TAU, rememoració de la final de copa de fa dos anys, que en cas de superar els pot catapultar cap al títol. Té un dels millors bases i un dels millors escoltes de la competició, junt amb un joc interior que si està bé, és força potent.

PAMESA VALENCIA

Mal començament, recuperació espectacular i dubtes en les últimes jornades. Si hi ha una competició però que el Pamesa es pren seriosament és aquesta, així que pot donar molt a dir. Amb un gran base (Avdalovic) i un equip on no hi ha grans noms, però que com tots els equips de Ricard Casas sap jugar en equip més enllà de les individualitats, haurà de superar una primera prova dura contra el nou-ric Akasvayu.

AKASVAYU GIRONA

No és el primer cop que hi accedeix, però sí el primer on hi arriba realment aspirant a guanyar-la. L’equip fet a cop de talonari que va començar arrassant, es va veure sotmès a una crisi profunda que semblen haver superat en els últims partits. Molts jugadors decisius i experimentats que podrien resoldre finals apretats (Raül, McDonald, Vazquez, Thompson, Myers...). La falta però d’un referent clar dins de tant jugador de qualitat els hi podria però passar factura. Fa poc van guanyar el Pamesa al seu camp en lliga, un resultat que de repetir els hi podria treure la pressió que tindran a sobre de cara als següents compromisos.

UNICAJA

Actual campió de la competició, millor equip de la primera fase a l’Eurolliga, estat de forma excepcional de l’equip... per mi el converteixen en el gran favorit, malgrat que la lesió del seu 5 titular Daniel Santiago els pot portar problemes. De totes maneres la seva plantilla és molt completa i Cabezas i Berni estan en un gran moment. Els equips de Scariolo sempre estan en el seu punt àlgid en la copa i tenir un tros de jugador com Garbajosa, que també arriba en un moment de gràcia, et dóna moltes opcions.

GRAN CANARIA

Asidu en les últimes copes, encara no ha aconseguit passar mai de la primera ronda, malgrat que cada cop s’hi està acostant més. Aquest any segueix la seva tendència amunt (4t a l’acb) i amb un equip sense massa noms ha demostrat que pot posar a qualsevol en apurs. El fet de tocar-li Unicaja a quarts però li ha restat per mi moltes de les poques opcions que tenia en la competició. A destacar el gran base Marcus Norris que han fitxat aquest any i que està dirigint i rendint a un gran nivell, així com la regularitat adquirida finalment per Savane que l’han portat a ser un dels millor pivots de l’acb.

Una gran oportunitat doncs per disfrutar del bàsquet. El caldenari i el meu pronòstic és el següent:

B: Pamesa-AKASVAYU (16.2. 18:30, Auton.)

D: UNICAJA-Gran Canaria (16.2. 21:00, La2)

C: TAU-Joventut (17.2. 18.30, Auton.)

A: Madrid-BARÇA (17.2. 21:00, La2)



B-D: UNICAJA (18.2, 17:00, Auton)

C-A: BARÇA (18.2, 19:30, La2)

Final: UNICAJA (19.2. 19:00, La2)

1 comentari:

joanda ha dit...

bon resum per aquells que estem fora i o podem seguir aquest any el basquet europeu.

Ahir vaig anar un altre partit de la NBA, i la veritat es que no em va agradar...anava a veure Lebron James, be la cosa es la seguent, si vaig al camp es per a viure la emocio del public, i la gent d'aqui EUA, em sembla q fins que no son als playoffs, no comencen a cridar

be, i sort que Ilgkauskas (o com es digui) el van expulsar el vem poder cridar una mica. Per cert, 2 partits que vaig de l'NBA i em trobo a un a Elson, i a l'altre Varejao, jejejeje

Vinga que hi hagi u bon espectacle aquest cap de setmana vinent