Munich

1972. Olimpiades de Munich. Membres del grup palestí Septembre Negre prenen com a hostatges a 11 integrants de la delegació israeliana, a qui acaben matant al veure's acorralats. Arran d'aquest episodi i atacs teorristes posteriors el món comença a mirar cap a Palestina i Israel decideix eliminar als responsables d'aquell dia negre.

Basada en la novel.la "Vengeance" de George Jonas, Munich ens mostra la història d'Avner, un membre del Mossad que és l'encarregat de liderar un grup de 5 persones, per perseguir i matar per Europa als responsables palestins. Tot una trama d'agents secrets, atemptats, assassinats, barrejada amb els problemes i dilemes que té el protagonista degut a la missió que realitza. La pel.lícula barreja magistralment història amb llicències dramàtiques, inculpa al govern israelià en aquells fets (oficialment no reconeguts, doncs l'equip de revenja estava format per membres a qui feien donar de baixa del Mossad per dur la missió a terme), mostra implicacions del KGB i la CIA en els aconteixements de l'època, però també entra en els dilemes morals de quins han de ser els límits i reflexa perfectament l'estrés mental al que un agent així és sotmès, no només durant la seva missió sino també un cop acabada. També reflexiona sobre l'absurditat de l'intentar lluitar el terrorisme amb les seves pròpies armes i de la utilitat que va tenir aquella missió. En canvi passa molt de puntetes pel què és el problema palestí en sí, en un intent suposo del director de mostrar-se el més neutral possible, la qual cosa ha portat a que la pel.lícula hagi estat criticada pels dos bàndols. Aquest fet però té certes conseqüències en el film en sí, ja que perd cert caràcter i fa que alguns dels diàlegs que apareixen sobre el tema siguin bastant buits. La substitució d'aquests per uns de més profunds entre dos fanàtics dels dos bàndols potser haurien donat una pel.lícula que t'impliqués més en el tema en comptes de deixar com ara a l'espectador bastant indiferent.

Destacar en el film la gran interpretació del protagonista Eric Bana, que trasmet excepcionalment els seus sentiments a la pantalla, tant de duresa i fredor, com d'angoixa, emoció i amor a la seva filla. També el gran montatge de l'escena on es van barrejant imatges dels assassinats de Munich amb les del protagonista tenint sexe amb la dona, tot i que no hi acabi de trobar molt sentit al paral.lelisme.

A criticar del film errors geogràfics greus, com intentar fer passar per Roma una plaça de Malta amb l'estàtua de la reina Victòria, i una versió original amb els mateixos defectes que el mals doblatges. O fas una pel.lícula seria on la gent parli el què li toqui o si vols fer una versió original on el públic del teu país no hagi de llegir subtítols, els fas parlar a tots en anglès. Però començar els diàlegs amb l'idioma correcte, perquè a la segona frase canviïn a l'anglès resta credibilitat a la història.

Tornada doncs del mestre Spielberg al cinema seriós després de la Guerra de los Mundos, continuant la seva trajectòria de fer els dos tipus de superproduccions. Bona pel.lícula però massa llarga al meu parer i que m'ha deixat amb un cert regust amarg de què podria ser molt millorable.