03 de febrer 2006

Australia Experience (VIII): Airlie Beach i Three Island Tour


En veure que el cotxe no arrancava vaig esbufegar, vaig pillar el coreà pel coll que no parava de dir oh oh ho i... No, la veritat és que a pesar de tot el que heu posat crec que em vaig prendre la cosa amb bastanta calma, potser pensant que ja tenia allà el Dani que encara té més caràcter que jo i que té uns rampells més heavys, però he de dir que ell almenys externament també va saber controlar-se. El més empipador és que aqusta gent li falta sang i iniciativa perquè es van quedar allà tots parats com esperant a veure si el cotxe arrancaria sol. Com això lògicament no passaria, els tres europeus, ens vam posar mans a la obra. Un diumenge 6 del matí (però sol com aquí a les 9), difícil la tasca. Vam anar cercant gent, fins que finalment vam trobar la gran amabilitat aussie, un home gran amb parkinson que estava netejant els vidres del seu negoci, però que quan va acabar ens va acompanyar amb el cotxe a una gasolinera, va demanar uns cables i ens va portar a la nostra monovolum per amb els cables arrancar-nos el cotxe. Entremig la Jennifer a nom de qui anava el cotxe s'havia mogut una mica i havia aconseguit el número d'una espècie de RACC australià que ens haurien cobrat un dineral. La solució del Min Yong sense moure's era trucar a Europcar i dir que ves per on, sense fer res, se'ns havia acabat la bateria i que ens enviessin algú... sense comentaris.
En fi, gràcies a aquell home, el cotxe va arrancar i després de donar 2 minuts gas i anar a donar una volta (el Min Yong ja anava a treure la clau després de què arrenqués), vam tenir el problema solucionat. Buscant un cafè a una hora on no hi havia res obert, el Dani va veure un home sol traient taules del seu restaurant. Agraït als aussies per haver-nos salvat feia res, es va posar a judar-lo i els demés vam fer igual, amb la qual cosa ens va tocar un cafè gratis (amb 8 sobres de sucre per mi, doncs no m'agrada i no era plan de dir que jo volia una altra cosa...). Durant el dia buscant informació pels viatges del dia següent, elecció europea dels viatges (vaiug plantejar les coses molt clares perquè els asiàtics amb la seva poca iniciativa ho veiessin com a la millor solució), entrada a l'apartament que teníem llogat (Reefside Villas, genial la casa) i relax pel matí a la platja artificial d'Airlie Beach (molt maca i amb noies maques) i per la tarda a la minipiscina de l'apartament.

19/12: després d'esmorzar i preparar bocates, comença el primer viatge. El bus ens recull i ens porta a Shuttle Harbour, d'on surt el primer vaixell. Travessia curta i arribem a Long Island, on hi havia la platja de la foto. Al ser temporada de meduses, els guies es volen cobrir i et recomanen no banyar-se, però quan un veu aquella aigua pensa: A L'IGUAL!!!!!! A més, preguntant vaig descobrir que es podia fer kayak gratis i m'hi vaig posar i molta gent em va seguir... Bé, menys la Jennifer, la resta d'asiàtics va preferir anar al super de la illa: una altra mentalitat sense dubte. El millor de la platja va ser veure un parell de mantes nedant elegantment per aquella aigua trasparent. Una horeta després però agafàvem el vaixell cap a la segona illa, Daydream Island, on l'italià va veure tortugues, ens van ensenyar una piscina de peixos tropicals i vam dinar mentre el Min Yong i la Yoko llogaven una moto aquàtica. 15 min i un pastón, que només van aprofitar la meitat perquè van caure a l'aigua i els van haver d'anar a rescatar perquè el Min Yong resulta que no sabia nedar... tot un espectacle. Curta estada però tampoc hi havia res més a veure. L'estada llarga la teníem a Hamilton Island, illa ja més gran on incomprensiblement hi havia un bloc alt rotllo Lloret. La veritat que és la típica illa turística plena de botigues, piscines pels visitants i una platja força maca. Desgraciadament no vam poder llogar un catamarà petit com volíem perquè hi havia massa vent, però vam descansar una estona i després xerrar acompanyats de papagais. A les 6 tornada a casa i esperant les 2 excursions següents que serien bastant més emocionants.

1 comentari:

joanda ha dit...

aquest Min(i) Yo(ng) es la ostia, no????

Jajajajajajaja

Ja el millor quan agafa una moto d'aigua i resulta que no sap nedar!!! ni l'Aitor en els seus millors temps!!!