Dusko, no anem bé

Doncs al final eliminats a la primera i sense plaça garantitzada per les pròximes eurolligues, la qual cosa pot ser força greu veient que el Barça si segueix així pot tenir problemes per classificar-se per la via de mèrits esportius d'aquest any.

El Barça va començar bé i la primera part va dominar el ritme de partit, però a la segona mica en mica el Madrid va anar alentint el joc fins a anar reduïnt distàncies per donar el cop definitiu en els últims 7.30 i fer que el Barça fes el ridícul més espantós, encaixant un parcial de 18-2 que va decidir el partit. Està clar que l'anàlisi fàcil és el que s'ha fet, va faltar mentalitat guanyadora, l'equip va perdre el ritme, va abaixar els braços, no va lluitar per la victòria, tot això és certament cert i aquí hi ha la culpa indiscutible del jugadors. Però l'entrenador també pot fer més i això és el preocupant, perquè és la filosofia de Dusko que a mi no m'agrada, no tot es redueix a inculcar una mentalitat guanyadora. Amb això farem un equip competitiu, com el TAU dels últims anys, però un gran entrenador també ha de tenir més coses per tal de reaccionar en els finals quan les coses van malament, capacitat que fins ara Dusko no ha mostrat, com a prova totes les finals (últim exemple la lliga de l'any passat) que se li han escapat.

Mirant el partit d'ahir hi ha una sèrie de coses que em posen dels nervis:

1) El Barça s'ofusca en atac per culpa d'una defensa zonal. 2 punts de tirs lliures en més de 6 minuts davant aquesta defensa. Dos temps morts entremig. I cap manera clara d'atacar-la. Moviment de la pilota per fora, tirs de tres que no entren (s'han fallat tirs en moments claus és l'anàlisi), intents de penetració d'un Navarro fos físicament davant la defensa forta del Madrid (perquè no va descansar ni un minut en els dos últims quarts si es veia que necessitava prendre aire per recuperar l'inspiració?). Aquí és on es veu que falta un base cerebral (està molt bé tenir un jugador jugón com Williams, però què tal una mica de cervell per quan l'equip contrari té el ritme de partit? A veure Ed Cota que potser era prematur treure'l en aquestes condicions, tot i que un jugador amb tanta experiència es podia haver provat). I entrenador amb recursos. Amb dos temps morts no va ser capaç de dir una cosa tan elemental davant d'una zona com moure la pilota de fora a dins amb Marconato, per si després cal treure-la de nou a fora, i que llavors sí els alers puguin desbordar més fàcilment davant d'una defensa que ve de tancar-se per tornar-se a obrir? Ni un sol intent en el moviment més clau per trencar una defensa zonal quan tens alers que desborden fàcilment, però no, s'ho havien de fer ells intentant desbordar en un contra u, per trobar-se després amb totes les ajudes un cop a dins i perdre la pilota o fallar tirs forçats.

2) Domini escandalós del rebot d'atac per part del Madrid, com ja vaig avançar Reyes va fer molt mal. Però vam tenir a Trias els 40 min a la banqueta. Entenc que Trias té moltes mancances però no és un coix ni un inepte i quan jugava al Girona també jugava contra el Madrid i resta d'equips acb i promitjava forces punts i molts rebots. Potser no defensa ni ataca molt bé, però el Madrid fora de Reyes que ja estava amb Marconato, tampoc té jugadors interiors forts (els que donen més problemes a Trias) ni de qualitat. I va bé a buscar el rebot per la seva envergadura i agilitat. Amb un Madrid que carregava amb Gelabale, Hervelle i Reyes, nosaltres anàvem a buscar el rebot amb un lent Marconato i un baixet Kakiouzis, tenint a la banqueta a Trias i Thornton (De la Fuente no tenia el dia i estava amb 4 faltes) que podien haver ajudat molt en aquesta tasca. Tampoc entenc els pocs minuts de Thornton, un jugador que a principi de temporada va donar molt bon rendiment, i que desde després de la lesió no li ha deixat recuperar el ritme de partits amb la seva filosofia també discutible de sentar a un jugador tot el partit perquè ha fet una cosa que no li agrada. Enlloc d'ell molts minuts per un Basile que defensa bé, però no ajuda al rebot i que tenia un dia espès en atac (20% en tirs de camp).

3) Cap alternança defensiva. Davant d'un Madrid crescut en atac i un barça espès en la defensa individual, som incapaços de plantejar cap defensa alternativa. En general no m'agrada aquesta filosofia de tenir una sola defensa, s'ha de tenir recursos per mirar de fer canviar les coses quan no van bé (que és el que va fer el Madrid posant-se en zona). Alguns diran que Pesic també només defensava en individual. Cert, però Pesic treballava molt la defensa (per això els partits eren tan avorrits però guanyàvem tot), era el seu eix, i a més tenia una sèrie de conceptes bàsics clars que l'equip aplicava mecànicament encara que fallés la concentració, com per example donar sempre la banda si el teu jugador et desborda, però que mai sigui pel centre. D'aquesta manera les ajudes també arribaven més fàcil perquè sabies per on et desbordarien. Però Dusko, no, treballa més l'atac (sobretot en transicions ràpides, que és el ritme que vol imposar), però la defensa no està tan clara. Així que quan falla la mentalitat fa aigües i no hi ha cap alternativa.

4) Una mica de psicologia. Dos temps morts, molta bronca, com durant els 40 min de tots els partits però gens de motivació. Després dels dos temps morts, els jugadors sortien moixos, capcots de la bronca rebuda i no amb l'esperit de remontada, de dir, vinga, que som millors, que només hem de jugar com els 30 minuts anteriors, amb la cara ben alta i ganes de menjar-se el rival. Veient aquelles cares ja es veia que no anàvem enlloc.

Dos temps morts que ni van aportar idees en atac, ni canvis en defensa, ni canvis de jugadors si els titulars no responen, ni intent de dominar el rebot, ni motivació als jugadors. Perquè serveix doncs l'entrenador? Està molt bé el inculcar una filosofia en l'equip per crear un equip competitiu en general, però també s'ha de saber dirigir dins d'un partit per fer invertir les coses quan no van bé.