Australia Experience (X): catamarà Camira

Ens quedava encara un últim dia a les Whitsundays, probablement va acabar sent el millor i teníem ja la tranquilitat de saber que dormiríem un dia més del previst a l'apartament, abans de posar-nos a fer quilòmetres per l'Inland per tornar. Per tant podíem realment disfrutar del dia sense pensar en res més.
Aquest cop el viatge era en el segons la propaganda un dels catamarans més ràpids del món, la qual cosa no sé si és certa, però està clar que la velocitat màxima no s'assoleix durant aquest creuer, la qual cosa va portar moltes conyes durant el viatge. Tampoc lamentablement vam fer navegació pura només amb les veles i aprofitant el vent, sino que en tot moment ens vam ajudar del motor. De fet segons el Dani, més expert que un analfabet com jo en temes de navegació, les veles quasi mai estaven òptimament orientades, així que tot quedava més de cara a la galeria. Però el viatge era un plaer, sentir la brisa del mar a la cara, fer alguns bots sobre certes ones que esquitxaven el personal, prendre el sol a la coberta sobre una espècie de llit elàstic, esmorzar, barbacoa, barra lliure... Una de les parades que es feien era a la platja verge de la foto, Whiteheaven Beach, un lloc on només s'hi pot arribar en vaixell i senzillament espectacular. Aigua amb aquest blau tropical preciós, sorra finíssima i blanca que xiuxiueja al caminar sobre ella... Després de fer uns banys en ella i dinar, el vaixell va fer rumb cap a Hook Island, on ens esperava una nova sessió de snorkel. No prometia molt i ens va sorprendre. El corall de la platja no era res de l'altre món, però en canvi vam veure molts més peixos i alguns de més grans i plens de colors llampants que el dia anterior a la Gran Barrera. Ja amb la tècnica del snorkel apresa, aquest cop sí que vaig poder gaudir de tot el temps disponible. En tornar al vaixell berenar i ara sí aprofitar la barra lliure completament.
Un cop arribats a terra, i després de fer un bany a la piscina de l'apartament amb la dona del propietari que somniava en anar a Barcelona, vam decidir anar a sopar a Airlie Beach, en un ambient extrany amb un Min Yong entre trist i picat i un Dani tajadíssim fent un dels seus gloriosos espectacles. Després de menjar unes pizzes vam anar a fer uns cocktails en un bar amb un músic en viu catxondo, que ens va tocar Paco de Lucía després d'haver encertat la seva cançó anterior (era un concurs on ningú del bar li feia cas menys nosaltres, tot i que la vam encertar perquè els seus amics que estaven a la taula del costat ens la van xivar). Els cocktails res de l'altre món, en contra del què es podia esperar en una platja turística d'Austràlia, es veu que no és massa la seva cultura.
Cansats del llarg dia tocava anar a descansar per al dia següent, tot i que el pobre Marco problemes va tenir davant del recital de roncs dels Dos tenors Dani Pavarotti i Jordi Carreras.