Warsaw 01-03-08

Divendres, nou cap de setmana, nova ruta per Europa. Aquest cop el destí era Varsòvia, on el quartet de Cracòvia repetíem país i ens disposàvem a comprovar si el mite de festa i dones espectaculars era exclusiu de la mítica ciutat o es feia extensiu a la resta del país. A més aquest cop s'afegien el Ricard i el Jaume a la festa.
Vol d'hora i mitja sense excessius problemes i després de la timada de turista amb el taxi arribàvem al nostre hotel amb lavabo modular. Era ja el vespre i no hi havia temps per perdre, així que mapa en mà ens dirigíem cap al centre, que finalment quedava una mica més lluny de l'esperat, res que no es pugui solventar amb una cervesa pel camí i alguna foto simpàtica fusió del nostre país amb Polònia. Decidíem fer la cervesa en un Rooster americà amb cambreres de minifalda-cinturó, i la birra inicial es va anar multiplicant i convertint en un sopar. Sopar que va significar la meva mort nocturna degut a l'all de l'hamburguesa, que em va portar a l'hotel degut a la meva alèrgia a aquesta substància. Així que d'aquesta primera nit només recomenar a futurs visitants de Varsòvia la discoteca Klubo Kawiarnia, que va acabar resultar ser de lo millor de la ciutat, tant per música (amb dos ambients) com pel públic femení.
Dissabte ens llevàvem, alguns amb més ressaca que altres, i amb el tramvia ens acostàvem al centre de la ciutat per visitar-la sota un temps ventós i plujós. Sens dubte no era el temps més acollidor però no ens va impedir veure el poc que hi ha per veure a Varsòvia. Un petit centre sorprenentment bonic de cases de colors, carrers estrets i places amb restaurants i bars. Més bonic del què en realitat esperàvem, malgrat que aviat està vist. Sí, Varsòvia va ser una víctima més de la destrucció de la Segona Guerra Mundial i com a tal la major part són noves construcciones socialistes (i grises per tant), junt amb un centre comercial més modern constituït per grans gratacels. Entremig agafàvem forces amb un dinar de delicioses especialitats poloneses, les quals ens van donar l'energia necessària per aguantar una caminata important de tornada a peu cap a l'hotel passant pel què havia estat l'antic guetto de Varsòvia. D'aquest però no queda res en peu més que un petit mur inscrit dins d'una comunitat de veïns... i que sincerament, no val la pena visitar.
Ja al vespre sopàvem de nou especialitats locals i visitàvem la zona de festa més cèntrica de la ciutat, situada especialment entre els carrers Mazowiecka i Nowy Swiat. Un parell de copes (no sense problemes per entrar) al Komisariat i després vam decidir probar quelcom nou amb l'Enklawa, bona discoteca ben ambientada, bona música i públic interessant que va provocar dues baixes al grup. La resta decidíem intentar tornar (o en el meu cas conèixer) al Klubo, però un dissabte a partir de les 2:30 ja estava ple i no deixaven entrar. Així que després d'intentar entrar sense èxit al Mono Bar (atrets per la descripció de l'ambientació com la Naranja Mecànica), acabàvem la nit sense massa èxit en el Zoo, no massa recomenabler per aquells no gaire amants del house.
A diferència de Cracòvia, diumenge teníem més temps per viure'l sense massa estrés. Un esmorzar-dinar en un dels nous centres comercials que s'estan obrint en aquells països (i que no difereixen gens dels nostres) i una mica de cultura i reflexió en el museu de la Segona Guerra Mundial, on un s'intenta fer la idea del què un succés així representa en la vida de la gent, a l'hora que aprèn una mica la tràgica història d'una Polònia situada entremig de l'Alemanya nazi i la Rússia stalinista i per tant va rebre per partida doble.
No hi va haver temps per més, bus de retorn a l'aeroport i tornada a München una mica menys accidentada que l'aterratge d'Hamburg, a pesar del cicló Enma que ens va fer sortir amb retràs.



Fotos