Diàlegs d'òrgans interns

- I tú, no estaves prou bé com fins ara? Quan has tingut una estabilitat tan gran i placentera com aquests dos últims anys? No estaves bé així? T'has de tornar a complicar la vida?

- Mira això va com va, potser és que últimament tampoc estem tan bé, no creus? Potser necessitem que aparegui algú nou, especial, amb qui compartir i passar el temps que encara ens sobra. I de cop apareix algú que podria ser la persona i pam.

- I no vas curar amb l'últim cop, t'has de tornar a fixar amb algú que no coneixes?

- Jeje, bé, no et queixis, aquest cop almenys hi hem parlat ja, ja és tot un avanç, ara només espero que aquest cop no t'hi passis any i mig per a arribar a una relació de confiança i poder-la acabar de conèixer.

- Sí, clar, per tú és molt fàcil tot, com després no fas res, només marques la diana, però la resta, l'he de fer jo.

- Empentat per mi, q tú només saps que posar problemes.

- Sí, empentat per tú, doncs a veure si m'ajudes una mica més aquest cop i sabem almenys ja si hi pot haver futur o no, q no passi com l'últim cop.

- Bueno, vam guanyar una amistat.

- Sí, això sí, no he dit que fos una pèrdua de temps.

(...)

- Desvia't, gires a la dreta, passes per on treballa i després ja continues cap a on anem.

- Buf, em fa pal, les cames estan cansades, ja fem prou anant caminant i no amb metro.

- No siguis imbècil, tira cap avall, sempre tan manta, sempre el.ludint la responsabilitat, deixant per demà el que podem fer ara.

- Però i què cony dic, tampoc la conec, no vam parlar tant...

- Això és cosa teva, ja ho saps, tens 5 minuts per pensar, algu se t'ocorrirà (...) Ja estem quasi, tens alguna cosa?

- Algu hi ha...

- Mira, ja hi som.

- Ui, massa gent, collons pq tanta gent a aquesta hora? La gent no té res més a fer?

- Entra i deixa't d'excuses.

- No, no és un bon moment, que no ho veus? Què vols xerrar amb 3 companyes al costat i una cua a darrera de clients? Passem al tornar.

(...)

- Vinga, ja hi tornem a ser.

- Puta merda, està igual, un altre dia, o una altra idea, potser no és el millor venir a on treballa.

- Cony, però para't un moment, si ni l'has vist.

- Encara em veuran palplantat aquí davant mirant com un estaquirot.

- No home, ella està ocupada, i la gent del carrer, què cony t'importa?

- Tens raó.

- És maca, oi?

- Sí, sí que ho és. I era simpàtica.

- I li agrada el cine, perquè et queixis de les dianes que marco.

- Bé, això no m'ho va dir...

- Però ho sabem. Per què no li...?

- No, no siguis pesat, ja va dir q no, ho haurem de fer tots sols, com sempre.

- Jeje, com els vells temps, ja ho trobava a faltar.

- Doncs jo gens ni mica. Vivia molt més bé.

- Massa tard, ara ja et tinc agafat, ja pots començar a pensar que aquesta setmana no hem tret res.

- Una imatge d'ella per a somniar durant la semana.

- Amb què poc ens conformem!!