El fenòmen Akasvayu

Fa res ha acabat el primer partit oficial de l'Akasvayu (C.B. Girona),a quest club de bàsquet català participant de la lliga acb, que aquest any ha fet a priori un salt qualitatiu tant important (de la mà del seu nou i peculiar -pel nom- patrocinador) que ha aconseguit que durant l'estiu tothom parlés d'ells (fins i tot gent que no segueix el bàsquet).

Fitxatges mediàtics (com en Räul López i en Fran Vázquez), jugadors experimentats (Mc Donald i Dueñas), contrastats (German Gabriel i Kammerichs), internacionals lituans (Salenga) i la renovació dels dos pilars de l'any passat (Thompson i Myers), han fet saltar l'eufòria desmesurada en molts dels comentaris que s'han fet d'aquest equip (que si era el favorit per la lliga i la copa, que si com és que el Barça no fitxava el què fitxava l'Akasvayu, etc etc.). De moment, primer títol oficial i eliminats a la primera de canvi, la qual cosa no vol dir res (el Barça del triplet no va poder amb la lliga catalana tampoc) i de fet potser els hi fa un favor, per rebaixar una mica l'ànim exagerat del afeccionats i periodistes. Però el que queda clar, és que una cosa és posar noms a base de talonari i l'altra és conjuntar un equip (sino que li preguntin al Madrid de futbol), i que això sense treball i bona mà de l'entrenador (una altra de les incògnites d'aquest equip, serà la primera prova de foc per a l'Edu Torres amb gent que ha guanyat títols importants) no s'aconsegueix.

A partir d'aquí, el temps dirà quin és el límit de l'equip. Indiscutiblement el salt qualitatiu ha estat important i el Girona ha de deixar de lluitar per al no descens a optar a participar en copa i playoffs (sino el projecte hauria estat un fracàs), però marcar-se cotes més altes és per mi de moment un error. D'impossible no hi ha res (el Manresa amb el pressupost més baix de la lliga va guanyar una copa i una lliga), però tan cert com que el potencial de l'equip pot ser molt alt, també ho és que hi moltes incògnites sobre el rendiment de conjunt i de certs jugadors a nivell individual (estat físic de Dueñas i López, edad de Mc Donald, explotació del potencial de millora de Vázquez, adaptació de Salenga i Myers en rols diferents a fins ara...). Al final de temporada en tornarem a parlar i esperem que l'ensurt d'avui només hagi estat un avís positiu per a acabar veient una final Barça-Girona (amb victòria pel Barça clar ;)).