02 d’octubre 2005

El fenòmen Akasvayu

Fa res ha acabat el primer partit oficial de l'Akasvayu (C.B. Girona),a quest club de bàsquet català participant de la lliga acb, que aquest any ha fet a priori un salt qualitatiu tant important (de la mà del seu nou i peculiar -pel nom- patrocinador) que ha aconseguit que durant l'estiu tothom parlés d'ells (fins i tot gent que no segueix el bàsquet).

Fitxatges mediàtics (com en Räul López i en Fran Vázquez), jugadors experimentats (Mc Donald i Dueñas), contrastats (German Gabriel i Kammerichs), internacionals lituans (Salenga) i la renovació dels dos pilars de l'any passat (Thompson i Myers), han fet saltar l'eufòria desmesurada en molts dels comentaris que s'han fet d'aquest equip (que si era el favorit per la lliga i la copa, que si com és que el Barça no fitxava el què fitxava l'Akasvayu, etc etc.). De moment, primer títol oficial i eliminats a la primera de canvi, la qual cosa no vol dir res (el Barça del triplet no va poder amb la lliga catalana tampoc) i de fet potser els hi fa un favor, per rebaixar una mica l'ànim exagerat del afeccionats i periodistes. Però el que queda clar, és que una cosa és posar noms a base de talonari i l'altra és conjuntar un equip (sino que li preguntin al Madrid de futbol), i que això sense treball i bona mà de l'entrenador (una altra de les incògnites d'aquest equip, serà la primera prova de foc per a l'Edu Torres amb gent que ha guanyat títols importants) no s'aconsegueix.

A partir d'aquí, el temps dirà quin és el límit de l'equip. Indiscutiblement el salt qualitatiu ha estat important i el Girona ha de deixar de lluitar per al no descens a optar a participar en copa i playoffs (sino el projecte hauria estat un fracàs), però marcar-se cotes més altes és per mi de moment un error. D'impossible no hi ha res (el Manresa amb el pressupost més baix de la lliga va guanyar una copa i una lliga), però tan cert com que el potencial de l'equip pot ser molt alt, també ho és que hi moltes incògnites sobre el rendiment de conjunt i de certs jugadors a nivell individual (estat físic de Dueñas i López, edad de Mc Donald, explotació del potencial de millora de Vázquez, adaptació de Salenga i Myers en rols diferents a fins ara...). Al final de temporada en tornarem a parlar i esperem que l'ensurt d'avui només hagi estat un avís positiu per a acabar veient una final Barça-Girona (amb victòria pel Barça clar ;)).

2 comentaris:

Anònim ha dit...

2 octubre 20:28

Em conformo amb que facin molts punts al SuperManager... :P
Nen, first comentari en el teu blog!! Res, que mola molt llegir-te i que ja saps que si vols fer 'el salt' a un altre blog, digue'ns-ho!!
("digue'ns-ho" s'escriu així...?)

sukkus ha dit...

7 octubre 22:10

Collons, no sabia com publicar un comentari, he d'entrar com si estigués mirant des de fora, però no des de la pàgina de disseny, publicació.

Merci Dani pel teu primer comentari, digue'ns-ho, efectivament diria que s'escriu així, tot i que aquestes unions xungues de pronoms cada cop em fan dubtar més.

Gràcies per donar ànims, mola veure que algú llegeix (no sé si tot ;)) les parrafades que estic fotent.