Una de guiris...

Estic caminant per un carrer de Barcelona en direcció al mar. Davant meu, a una certa distància, una parella de guiris van caminant. No semblen estar parlant entre ells, però la distància i el so del mp3 tocant Vive la fête a un volum suficientment alt com per no sentir els cotxes no m'ho permeten assegurar. De cop, l'home es separa d'ella, de forma natural, sense indicis de discussió ni res semblant. L'home s'atura davant d'un arbre i sembla com si anés a pixar (fuckin' guiri, do you that in your country?). Però no, quan arribo a la seva alçada, veig que l'home sencillament està com amagat darrere l'arbre, tot i que naturalment no hi quedava de la visió d'ella en el cas que aquesta s'hagués girat, que no ho ha fet. La mirava com encuriosit, com esperant alguna mena de reacció peculiar per part d'ella. La dona ja estava quasi a punt de creuar el carrer següent, jo restava entremig dels dos, a una distància d'una mitja illa, i ell uns quants passos més enrere que jo. En el moment de creuar, ella aprofita com per fer una mirada enrere, sense mostrar però cap expressió especial, i segueix caminant indeferent. Seguim la caminada, ara amb una lleguera costa amunt. La noia segueix caminant indiferent sense mirar enrere. Creuo el carrer, miro enrere i no veig a l'home. Neguitós miro al voltant, com pot haver desaparegut així de sobte, ah, no, està allà, ha creuat el carrer. La dona arriba al cap d'amunt de la costa, mira enrere, em veu a mi, ningú darrere meu. Mira cap a l'esquerre del carrer que acaba de trobar, desconcertada, es puja a una zona amb gespa, que queda lleugerament més elevada que el paviment de la vorera. Atalaia a l'horitzó amb la mà recolzada sobre el front (malgrat que no hi havia sol que pogués enlluernar), escorcolla els seus voltants, finalment el descobreix caminant tranquilament per la vorera de l'altre costat. Ell creua el carrer cap a ella, ella creua cap endavant, alentint el seu ritme (el mateix que jo per poder acabar la història). Finalment ell l'atrapa, es situa al seu costat, l'abraça per la cintura, li dóna un copet al cul amb el peu enregirat cap a darrere (taconàs a l'estil zidane) i segueixen caminant cap endavant junts.