Lucro cesante

Des de fa 2 setmanes estic assistint a un curs pagat per l'empresa sobre Direcció de projectes, un curs on t'expliquen moltes coses lògiques, però bé, serveix per estructurar-te una mica i aprendre d'anècdotes que puguin sortir dels professors que expliquen batalletes seves, i que ajuden a fer més amena una classe diària de 18 a 21 posterior a tota la jornada laboral normal.

Una de les coses que van sortir l'altre dia i que em van sorprendre és el concepte de Lucro cesante, una clàusula que un client et pot mirar d'introduïr i que s'ha d'evitar a tota costa. No aprofundiré molt sobre el tema, doncs probablement un abogat podria explicar-ho molt millor, però el concepte es basa en una compensació que et pot demanar el client degut a una falta teva en el servei que li dones, cobrint aquesta compensació el suposat benefici que aquest hauria pogut obtenir.

Aplicat en un exemple del món on treballo, jo ja sabia que hi ha penalitzacions (que trobo naturals) per exemple per falta de subministrament d'una peça segons els programes de subministració del client. És a dir que si la meva empresa no subministra, per exemple un montant A d'un cotxe i el client ha de parar degut a això 2 hores la línia de montatge final, la meva empresa haurà de pagar el cost d'haver tingut la línia engegada i els treballadors sense fer res. Però si tú has acceptat el Lucro cesante en el teu contracte les conseqüències poden ser molt més terribles, ja que l'empresa pot desvariejar fins a l'infinit el benefici que hauria obtingut, i et pot carregar el cost dels 50 cotxes que hauria produït en aquelles 2 hores, no només en preu de venda, sino també amb els ingressos que les marques obtenen després amb reparacions, serveis de post-venda, peces de recanvi, etc. O anar encara més enllà i dir que aquells 50 cotxes eren els primers que pensava vendre a tal país, i que com a tals eren productes estratègics amb els que pensava vendre'n després 2000 més al llarg de l'any i carregar-te tot això a tú.

Naturalment és un jutge qui ha de determinar la raonabilitat o no del benefici que demana el client, així que un es pot imaginar que al final qui hi surt guanyant de tot això són els bufets d'advocats d'ambdúes empreses. De fet es veu que ja hi ha bufets especialitzats en Lucro cesante i en la defensa contra aquest. Però també ens podem imaginar que això ho tens amb un client als EEUU i que et toca un jutge que ensorra la teva empresa.

El més fort que trobo d'això és que pel que es veu és una pràctica força generalitzada en certs projectes el intentar colar-la. I això entre empreses client-proveïdor, no entre empreses competidores entre elles. On està la solidaritat empresarial?. Per mi això és un exemple més de què aquest capitalisme cada cop més extrem on estem anant no va enlloc i acabarà per petar. Fins ara els meus exemples eren en aquesta fixació d'obtenir més i més beneficis i fer fora la gent dels seus llocs de treball tot i no tenir pèrdues. Però això ja és fins i tot a nivell d'entre empresaris. Perquè enlloc de mirar de viure tots bé i quedar-nos cadascú la nostra part del pastís, cada cop més la tendència és a fagocitar-se els uns als altres per acabar-nos-el menjant tot i patir després l'empatx?