François Ozon: 8 femmes (2002)

Probablement arribarà aviat a les nostres sales l’última obra d’aquest controvertit director francès, doncs “Le temps qui reste” acaba de guanyar l’espiga de plata i el premi a millor interpretació masculina en el recent festival de cinema de Valladolid.
Mentre esperem que arribi avui parlaré de la pel.lícula que va fer fa 3 anys i que vaig veure ahir en el DVD.

Acompanyat per un gran cartell d’actrius franceses de totes les generacions (Catherine Deneuve, Isabelle Huppert, Virginie Ledoyen, Emmanuelle Béart, Ludivine Sagnier...), el genial director francès ens proposa una trama detectivesca estil Agatha Christie disfressada en forma de comèdia satírica delirant i amb talls musicals on les protagonistes s’obren als seus sentiments. Una barreja doncs curiosa i arriscada que dóna un conjunt força surrealista que provocarà sens dubte opinions molts contràries. Però aquesta és una de les característiques de n’Ozon, el de crear pel.lícules força surralistes i gens convencionals. Com a mínim en les dues que he vist fins ara, aquesta i Swimmin Pool, molt diferent entre elles, d’estil, argument i ritme, però originals i amb un estil molt personal ambdúes. I això és el què m’agrada d’aquest director, el saber que vas a veure una cosa diferent i que sent d’ell tampoc saps molt bé què vas a veure.
Caldrà doncs esperar a l’estrena comercial de la seva nova creació per veure amb què ens sorprèn aquesta vegada i mentrestant seguiré indagant en la seva filmografia passada.