Guanyadora del Lleó d'Or en el Festival de Venecia i recentment de quatre Globus d'Or, l'última pel.lícula del director taiwanés Ang Lee (Sentido y sensibilidad, La tormenta de hielo, Tigre y Dragón) es perfila com la gran favorita per als pròxims Oscar. Aprofitant-se d'un tema de moda i progressista, la productora ha conseguit amb èxit que el film es pengi l'etiqueta de western amb cowboys homosexuals, amb el ganxo comercial que això té (com a mínim aquí a Europa).
De totes maneres jo estic molt més d'acord amb la definició que fa Heath Ledger (un dels protagonistes junt amb Jake Gyllenhaal) sobre la pel.lícula: una pel.lícula d'amor que per casualitat té lloc a l'Oest. I així és efectivament, qui vagi a veure-la ha de ser conscient d'això, que va a veure una pel.lícula d'amor, l'únic que en aquest cas estem parlant d'amor entre dos homes, en una època (anys 60) i un lloc (EEUU) on això no es podia fer públic. Explicat això, deixar clar que a mi no em va entusiasmar, però deixant clar que ja no sóc amant d'aquest tipus de gènere.
Basada en la novel.la de Annie Prouxl, la història comença quan els dos vaquers protagonistes es coneixen l'estiu de 1963 demanant feina a un granjer corrupte de Wyoming. Mentre cuiden les ovelles per les muntanyes surgeix una amistat entre ells que ben aviat es converteix en quelcom més profund. Atrapats en una època equivocada per als seus desitjos, els dos protagonistes comencen acabat aquest estiu dues vides independents i constituteixen les seves pròpies famílies. Però el record d'aquell estiu està ben present en ells, per la qual cosa començaran una relació clandestina a distància, que miren de portar amb molt poc èxit (i enginy perquè no dir-ho). El final, en contra del què he llegit en alguns crítics (millor final del hollywood dels últims anys?), és previsible i fa allargar en excès una pel.lícula, que amb un retall de 20 min no hauria passat res i la faria més suportable al públic més general.
El millor per mi de la pel.lícula és el retrat de les conseqüències que la seva relació comporta en ambdúes famílies, així com els magnífics paissatges que es poden contemplar i magníficament filmats. La resta, una història d'amor no massa romàntica entre dos homes ben narrada i dirigida, però que en cas d'aconseguir les previsions que es fan sobre els Oscars, mostrarà al meu parer el fluix nivell de Hollywood en aquest darrer any.
29 de gener 2006
Brokeback Mountain
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Jordi, passejant una mica més per la teva pàgina, he trobat la crítica de Brokeback Mountain, i, encara que ja ha passat el seu moment, no em puc estar de deixar un comentari, perquè novament em sorprèn fins a quin punt coincidim en les nostres apreciacions. Jo penso el mateix que tu. És una mica llarga i poc interessant en general. I no pel tema, que em sembla molt bé i que crec que necessita tractar-se amb naturalitat, sinó perquè la història no enganxa i sembla poc creïble.
Annie Prouxl és una gran escriptora. Jo recordo que em va encantar "Atando cabos", però molt em temo que la introspecció dels seus personatges no acaba d'aconseguir reflectir-se bé a la pantalla. Ja passava a la versió cinematogràfica d'aquesta novel·la, malgrat el treball esplèndid de Kevin Speicy. Segurament també Brokeback Mountain és una obra literària molt millor que la peli.
Tampoc no em van acabar de convèncer els actors, en especial Heath Ledger, que no em sembla gens identificat amb allò que està representant.
Hi ha també una qüestió personal, que em sol passar moltes vegades amb les pel·lícules que representen el recorregut per tota una vida a través del temps. Crec que han d'estar molt ben travades perquè no sembli que es perden coses o que queden penjades, perquè siguin versemblants i autèntiques. Saps què passa? Que no em vaig arribar a creure que aquella atracció casual entre els dos homes solitaris durés tota una vida.
En fi, una peli de crispetes a casa, que si la veus sense propaganda prèvia, es pot suportar. Contràriament, si l'envolten d'aparell propagandístic, resulta absolutament anodina.
Hola Anna, els teus comentaris són benvinguts encara que siguin sobre coses que vaig escriure fa temps, sinó quin sentit tindria guardar tots els posts?
M'alegra que tornem a coincidir amb la crítica, mai m'havia passat cosa semblant. Coincideixo també amb què no s'acaba de fer creïble el sentiment entre els dos protagonistes.
Deixa el teu comentari