04 de gener 2007

Babel

Amb Babel el director mexicà Alejandro González Iñárritu tanca la seva trilogia de pel.lícules que parlen sobre el destí humà i les interconnexions d'històries de persones en principi entre elles desconegudes. Trilogia iniciada amb Amores Perros a l'any 2000 (que el va portar a la fama) i continuada amb 21 grams (2003), en realitat les tres pel.lícules són completament independents, malgrat que tenen una estructura comuna.
Babel potser s'assemblaria més (massa?) a Amores Perros. Tres històries, com aquella, que es creuen (bastant previsiblement) en algun moment de la trama, a pesar en aquest cas de la distància que les separa: un matrimoni en crisi viatjant pel Marroc, que intenten sobreviure després d'un accident; una mainadera mexicana que cuida de dos nens californians, i que ha d'assistir al casament del seu fill a Mèxic; i una adolescent japonesa òrfena de mare i sordamuda, que intenta buscar en el sexe l'alleujament per les seves frustracions. Malgrat que la història de la família ramadera marroquí (fortament lligada amb el matrimoni nord-americà), també podria constituir una unitat més del film.
El guió escrit, com en les anteriors obres, per Guillermo Arriaga reflexa l'amor en situacions límit, les diferents relacions entre marit i muller, pare i filla, germans, mainadera que ha exercit de mare dels nens que cuida, i la difícil presa de decisions quan un es troba en situacions desesperades. Gravades en els quatre diferents països involucrats, la filmació de les escenes és excel.lent, jugant amb llums, intensitats, colors, per transportar l'espectador amb gran realisme d'un lloc a l'altre. Les històries, de gran dramatisme, juguen amb la complicada comunicació existent en molts casos.
El treball dels actors (Brad Pitt, Cate Blanchett, Gael García Bernal, com a famosos, però sobretot també el dels més desconeguts, destacant a la jove japonesa Rinko Kikuchi) és excel.lent, aprofitant al màxim els relativament pocs moments que els hi dóna la càmera (degut a les nombroses històries i personatges implicats).
En resum una obra continuista del director mexicà, que agradarà als ja seguidors de la seva filmografia i als amants dels drames de la vida quotidiana, excel.lentment filmats, interpretats i dirigits.

1 comentari:

Anna Maria V. ha dit...

Hola,
També he llegit aquesta, ja que també coincideix amb una crítica meva. Et remeto a la meva per confrontar idees, tot i que crec que estem bastant d'acord.
Fins aviat,
Anna M.