La caiguda de l'últim reducte feudal

Aquest diumenge, mentre pujava en avió de nou cap a terres germàniques,vaig agafar El Pais per al viatge (ja que durant el matí ja m'havia llegit La Vanguardia). Entremig de les noticies del dia apareixia un curiós reportatge sobre l'últim estat feudal europeu. L'illa de Sark és un petita illa situada en el Canal de la Mànega i "sorprenentment" pertanyent a un estat amb una gran tradició democràtica com el Regne Unit. Allà es troba un règim feudal, sota el qual viuen unes 600 persones governades pel Senyor de Sark, Michael Beaumont des de 1974. És realment un lloc estrany, on modernitat (de les grans mansions en les què viuen els terratinents o els pubs on s'ajunten els joves i no tant joves) i tradició (no hi ha enllumenat públic, els carrers no estan asfaltats i en comptes de cotxes es circula amb carruatges) conviuen misteriosament.
El senyor feudal té poder absolut sobre les decisions de l'illa, sempre per sota dels designis de la Reina d'Anglaterra, si bé en els darrers temps s'ha instal.lat un parlament propi, en el qual els terratinents de l'illa han anat adquirint cert poder de decisió. El senyor feudal manté però drets exclusius, con el de veto, el d'endur-se un percentatge de qualsevol transacció en l'illa o el més curiós de posseir en exclusiva coloms i gossos.
Fins a l'arribada dels germans Barclay (propietaris del Daily Telegraph) la gent no semblava descontenta amb el sistema o com a mínim no havien exercit una pressió excessiva per canviar res. Aquells en trobar-se amb l'impediment de poder repartir l'herència entre els seus fills van iniciar una reforma democràtica, que ha conclòs amb la decisió de formar un nou parlament de 28 diputats que seran elegits per sufragi universal.

Llegit això a un se li poden plantejar alguns dubtes:
Com pot haver sobreviscut un règim així fins els nostres dies, més quan des de la Segona Guerra Mundial ha pertangut al Regne Unit? Suposo que el fet de ser un paradís fiscal molt a prop d'Anglaterra va contribuir a què molta gent rica i poderosa s'assentés en l'illa, i que tinguessin influència suficient com perquè el govern britànic ho acceptés (i és que els diners sempre són font de corrupció en tota democràcia). Naturalment que el Senyor de Sark no hagi exercit com a dèspota de l'Edat Mitjana també ha estat clau.

Perquè s'ha aprovat per referèndum ara la reforma democràtica? Imagino que la comoditat desitjada per la gent rica ha portat a una immigració de gent més modesta per a realitzar certs serveis. Aquests serien atrets per una comunitat alternativa, tranquil.la i familiar, sota un entorn natural no industrialitzat. Aquesta base modesta segur que ha estat la què ha votat i aprovat ajustadament la reforma, intentant amb això resoldre descontentaments que tinguessin amb el règim (com els lloguers bastant elevats).

Millorarà la seva situació? Doncs com molts denuncien probablement no. Tenir un parlament democràtic no comporta directament que els preus de compra i lloguer baixin, doncs aquests es seguiran regint sobretot per les lleis econòmiques. Ans el contrari com alguns denuncien la democràcia els hi costarà diners per poder mantenir tota l'estructura.

Naturalment això no vol dir que el feudalisme tingui sentit en els nostres dies. Les possibles bondats del feudalisme d'aquesta petita illa es basen en tractar-se d'una petita comunitat, on quasi tots estan ben dotats econòmicament, on gent adinerada com per no necessitar treballar es podien dedicar a exercir tasques de govern gratuïtament i sobretot... perquè en el fons una democràcia com la britànica exercia de paraigües protector com perquè el senyor feudal i els terratinents no tinguessin temptacions dèspotes, que haurien provocat la caiguda immediata del règim.