El mite alemany

Després ja del temps que porto aquí ja començo a conèixer més els alemanys, i no hi ha res com estar en un lloc per desmitificar mites.
Un espera per exemple dels alemanys una serietat que a l'hora de la veritat no hi és. Sí que el país funciona en general millor,però és més per les lleis i el respecte que tenen per elles, però com a persones són tan o més impresentables que els llatins. La prova és quan han de tractar amb estrangers, com és el meu cas, moment en què com saben que desconeixem les lleis, mostren la seva verdadera naturalesa. Però al final un va aprenent i se li acaba la paciència, així que arriba a la conclusió que l'única manera que queda per tractar als alemanys és fent-ho de tu a tu, sense complexes i amb mà dura.

Que després de tot aquest temps i anant de bones encara no m'arregles la cuina? Trucada diumenge al matí: divendres no va venir ningú com per enèsima m'havia dit. No vull sentir més excuses, a partir de demà vull veure que es treballa cada dia o al dia següent em presento amb un advocat d'Audi. Resultat: dilluns tenia la cadena del vàter arreglada, un forn nou de trinca i ja han començat a arreglar la cuina.

Que molta gent d'Audi demana, demana i quan tu els hi demanes una cosa no fan res? S'ha acabat alliberar dissenys i més dissenys a la gent que és llavors incapaç d'actualitzar-te un llistat de estatus del projecte, que al final és el que veuen els caps i amb el què et valoren. I és que hi ha molts alemanys que viuen com reis, sense fotre ni brot, però que d'estressar a la gent en sap una estona. Com a mínim els ganduls espanyols, no fan res però no van llavors exigint als demés.
Realment el mite de treball alemany o és una milonga o cosa del passat, perquè realment sí que n'hi ha, però no és ni molt menys la tònica general. També tenen la mateixa tendència a intentar escaquejar-se de la seva responsabilitat i intentar encolomar les culpes a qui sigui, amb tal de quedar ells nets (potser per la por a la llei que tenen).
La diferència això sí respecte a un espanyol és que els hi pots frenar els peus i si realment veuen que efectivament t'esforces valoren i respecten el teu treball, i a partir d'aquell moment passen a preocupar-se ells de mantenir la bona relació (ni que sigui per interés propi, no matar la gallina dels ous d'or). L'orgull hispànic fa que normalment qualsevol situació similar, acabi en una confrontació perpètua.

I finalment, tot i que potser un tampoc ho espera que ho siguin, però destacar que són molt mal venedors. Proveïdors que et neguen reunions (quan tu ets el client i no un qualsevol, ni més ni menys que Audi) o anar a una tenda, preguntar si tenen aquella sabata en el teu número, dir-te que no, dir, bé, i alguna similar, no (quan a simple cop d'ull en pots veure unes quantes).

En fi, algun dia escriuré també coses bones d'ells (com ja vaig fer amb el tracte cap-subordinat fora de l'oficina), però després d'una setmana dura, un necessitava desfogar-se amb ells.