Sembla que en aquest país encara ens costarà un quant temps més aconseguir una esperança que tenim tot els habitants integrats en l'Estat espanyol: la pau definitiva dins del país i la retirada definitiva del probablement grup terrorista més important originari d'un estat desenvolupat.
Malgrat el sarcàstic comunicat de la banda emès avui, està clar que el procés novament està trencat. Vist la magnitud de l'atemptat i la feblesa anterior mostrada pels terroristes, dóna la sensació que la presumpta treva ha estat novament una oportunitat per reorganitzar-se i enfortir-se més que una intenció real de pau. No sabem en tot cas tampoc quina ha estat l'actitud del govern en tot el procés, qui els criticaven per cedir massa, ja s'ha vist que tampoc devia ser per tant vista la durada de la treva. Tampoc però podem defensar l'actitud arrogant de ZP dient que no hi ha hagut cap error: només el fet que es produís l'atemptat per sorpresa de tota la població ja mostra que alguna cosa no devia funcionar (normalment els finals de treva eren anunciats). En defensa seva dir que novament el PP ha mostrat que el consens antiterrorista és una cosa només vàlida quan ells governen. Oblidant les negociacions que en el seu dia va mantenir Aznar amb la banda, tot aquest temps només s'han dedicat a manipular les víctimes per fer un front contra el govern i les negociacions (suposo que una pau definitiva socialista és un preu polític massa elevat per ells com per assumir-lo). Per si tot això no fos prou, encara després de l'atemptat de Madrid hem hagut de veure com sortien uns quants al carrer reclamant transparència per l'11-M. Fins quan durarà aquesta cantarella? Quant reconeixerà el PP el seu mal fer llavors i les conclusions policials i judicials sobre un atemptat islamista, perquè aquesta gent deixi de fer el ridícul públicament?
En tot cas, després de molt temps sense morts tornem a lamentar-ne dos (el govern també hauria d'analitzar les paraules d'ETA que no tenia cap intenció de matar i que va fallar l'evacuació). Vist que el grup armat ha mostrat novament certa fortalesa i les amenaces que fa s'haurà de seguir endurint l'acció policial per tornar-los a afeblir i que es vegin obligats novament a només poder apostar per una solució política i democràtica. Per aquell moment caldrà tornar a tenir l'esperança (una utopia en aquest país?) de què els polítics seran capaços d'unir-se i fer un front comú per assolir un procés de pau que d'altres països ja van superar en el seu dia.
09 de gener 2007
ETA: tornem a ser-hi
Escrit per sukkus a les 21:38
Categoria: Actualitat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
tornem a comencar...
Jo la veritat, que sense deixar de dir que ETA hauria de desapareixer ja a aquestes alcades (podia tenir una certa motivacio en altres moments historics), no deixo de creure que s'ha tirat per la borda una oportunitat unica.
Culpa de tots...pero no ens enganem... els terroristes no anira tots a comisaria, deixaran les armes i s'entregaran... S'haura de pagar un preu, i per a mi, tot es bo si s'acaben els atemptats, fins i tot donar a un poble el dret de decidir el seu futur.
Llastima que hi hagi massa interessos, i el PP no l'interessi gens que el PSOE firmi la pau...
Pel que fa al grup terrorista... considero que ha de ser molt dificil pels que estan a dalt de tot negociar amb el govern, perque en el moment que cedeixen massa, es poden trobar ells la pistola a la nuca, i deu ser dificil de controlar a molts mercenaris que veuen d'ETA l'oportunitat de guanyar pasta
A mi el que em fa "gràcia" són els analistes polítics. No sé si tu des de la distància ho hauràs viscut, però ara resulta que el terrorisme paramilitar de l'IRA no té res a veure amb ETA. Em descollono de lo llestos que són...
Fins fa quatre dies les teles com TV3 s'omplien la boca de tenir com a convidats a personatges mediadors entre l'IRA i el govern britànic, com el capellà aquell irlandès, com a exemple de camí a seguir. Ara, com que res no ha funcionat..."Noooo, l'IRA i ETA no són comparables!!" grans analistes, si senyor.
Potser el que ha fallat és que ha Anglaterra tothom va remar en el mateix sentit (govern britànic i oposició) i aquí en canvi el PP ha estat donant pel cul tot el sant dia. No dic que la culpa sigui del PP, però cony...podrien haver posat una mica més de voluntat i potser les coses haurien estat diferents. Allà ells amb la seva consciència si és que en tenen.
Deixa el teu comentari