Australia Experience (II): primeres hores a Brisbane

Un cop retrobats els dos en aquelles terres tan llunyanes de l'habitual va tocar agafar el tren cap a casa seva. No em vaig fixar massa amb el que anàvem passant amb el tren, perquè lògicament tocava xerrar de com ens anava tot, dels plans de viatge que ens esperaven, una mica el futur... En aquells moments em va sorprendre veure'l tan adaptat a la vida australiana i el fet d'assegurar convençut que li agradaria quedar-se a viure allà tota la seva vida. Una afirmació tan rotunda a mi com a enamorat que sóc de la ciutat de Barcelona em va sobtar, però amb el pas del dies entendria la seva afirmació.
Vam baixar del tren i vam internar-nos per una sèrie de carrers amb una rampa final bastant important que ens duia a casa seva. Malgrat haver vist alguna foto, tampoc tenia una idea clara de com seria. Es tracta d'una casa tota ella de fusta, construida enlairada sobre el terra (amb pilars sobreelevats que l'aguanten) i amb un jardí poc cuidat. La primera sorpresa la megaaranya que hi havia a la part frontal del jardí, a prop de l'entrada, amb unes dimensions de teranyina certament importants. Mai havia vist en llibertat aranyes d'aquell tamany, podent-se distingir clarament totes les seves parts i amb colors grocs i negres, que no inviten a la tranquilitat en cas de contacte amb elles. La terayina és certament sorprenent, la toques i té una resistència i elastocitat increïbles, semblava difícil de trencar. Preguntant perquè mantenien aquells animals vius en el propi jardí, el Dani em va explicar que allà respecten molt la naturalesa i que la gent no es dedica a matar els éssers vius, tret dels gripaus, animal al qual tenen força odi perquè no era autòcton i va desajustar la fauna local. Sobre el perquè ell no la matava si encara no devia tenir una consciència tan 100% aussie, realment em va plantejar la dificultat de matar de forma segura aquell animal, doncs a fi de comptes si no se'l molesta tampoc feia res. Vaig pensar com reaccionarien totes les amigues que tans elogis havien donat al destí del meu viatge, si fossin elles les que es trobessin un cop allà haguessin de dormir cada dia amb aquesta companyia i no amb els cangurs i koales que totes imaginaven. A la part de darrera del jardí, junt als estenedors, una altra de més gran encara. La veritat que amb el pas del dies m'hi vaig anar acostumant i agafant-lis cert apreci, però he de reconèixer que vaig dormir sempre amb les finestres tancades. També és cert que no era un cas aïllat, en vaig veure més pels carrers i en d'altres jardins, doncs allà la gent (no només els estudiants com els companys de pis del Dani) no tendeix massa a cuidar i tenir uns jardins preciosos com la gent rica europea, sino que prefereixen tenir-los més "naturals".
La casa per dins està molt bé, gran, varies sales, nevera per cerveses, terra de fusta (no parquet) pel què no cal preocupar-se (et dutxes i pots caminar sense eixugar-te fins que t'assequis), playstation 2, dvd, tele... Un bon pis per viure allà i a més ben situat, ja que està a uns 20 min caminant de la City, si no fos per les rampes finals que fan que sgur que arribis sempre suat seria perfecte.
Un cop desfet les maletes i vist algunes fotos seves, vam agafar dues bicis amb frens defectuosos i cap a veure la ciutat. Vam anar a Southbank, la zona amb més vida al costat del riu, i vam anar seguint el riu a través dels parcs de Botanic Gardens i New Farm i vam veure tot el River Side i el History Bridge. Una banda elevada en l'asfalt mentre anava distret a poc espatlla el gran viatge, però per sort uns bon reflexes i una mica de sort per no caure, van saldar l'ensurt amb una pantalons bruts, algunes rascades al peu i la pèrdua d'una ungla d'aquest, res important.
Respecte als cotxes, una cosa que sempre em fixo en un païs, Holden (la seva marca, pertanyent al grup GM), Fords (amb molts Falcon, un model exclusiu pel seu mercat) i cotxe japonesos sobretot. També destaquen el gran nombre de pick-ups, moltes d'elles sense ser 4x4, purament per portar taules de surf imagino.
Després de veure unes quantes coses i comprar menjar, vam tornar a casa, arribant amb una gran suada, doncs Brisbane és una ciutat calurosa i xafogosa, una mica com Barcelona a l'estiu, l'únic que no té un veritable hivern, sent en aquest sentit com les Canaries.
Els efectes del jet lag van fer que en ben dinat anés a dormir i ja no em despertés fins al dia següent a les 3 del matí, quan havíem de sortir de casa per agafar l'avió que ens duria a Sydney.